Mantunes an pensat que lo regime francés aviá cambiat en 1945… Mas son malgrat lo cambiament de cap, ges democratas al servici public dels poders parisencs ; son aquí per servar lo poder parisenc (pauc impòrta l’etiqueta), e lo poder parisenc es installat sobre lo mercat-Estat-nacion, e se sentís agresit quitament pels pacifics independentistas catalans. Imaginatz s’a un comerçant li talhavas una partida de son espaci de comèrç, lo comerçant seriá pas content, qu’o fasquèssatz legalament o amb violéncia...
Acabèm d’aver dos exemples socialistas de castigs antidemocratics, similars als castigs que la còlha de Nicolas Sarkozy aviá fait suportar als pòbles de França. Cal far parallèl, o èstre susprès ? Ieu soi pas susprès, lo segond torn de las legislativas, soi pas estat votat e o farai a cada eleccion ara.
Lo segond acaba d’arribar, e encara mai fòrt … sembla a l’extradiccion de Lluís Companys, elegit catalan coma president de la Generalitat de Catalunya en 1936, e coma pecat aver aplicat son programa de creacion d’una republica catalana, extradiccion faita manumilitari dempuèi Bretanha per la polícia de Pétain, dinca la frontièra del tractat dels Pirinèus, e sense l’ajuda de las tropas alemandas.
Los sls Estats d’Euròpa qu’an pas cambiat aprèp 1945, son lo francés e l’espanhòl ; lo francés perqué a montat un subterfuge politic nommat Charles de Gaule a londre per se salvar, e lo segond en cambiar de camp pendent la guèrra. Mas pel moment es que l’Union Europèa serà uèi en capacitat de los cambiar ?
Dins aquel camp de la conservacion bonapartista d’esquèrra, çò que podriá estonar mantunes, avèm lo camp que castiga Alemanha de «calarament sosténer los diches régionalistes», de la boca d’un Jean-Pierre Chevènement o Jean-Luc Mélenchon. La dreita nacional-expansionista francesa es dividida a la seguida de la guèrra d’Argèria, mas l’objecte es sempre clar, lo netejament per crear lo mercat-Estat-francés per assegurar finança als amics del partit, es lo clientelisme comercial lo mai clar.
Dins aquel contèxte, l’extradicion d’Aurera Martin (ex-Batasuna) es un fait politic, que cal encara botar sobre l’esquina dels socialistas. Son las leis europèas que son estadas emplegadas pels pòst-franquistas del PP, membre del Partit Popular Europèu al Parlament Europèu, coma l’UMP. Es en Nafarroa que los nacionalistas (non expansionistas bascos) qu’a donat la potencialitat d’èstre al poder en Nafarroa-Navarra, los socialisats an preferit ajudar l’UPN, Unión del Pueblo Navarrès) aligat del PP a Madrid. Sèm dins aquesta situacion, ambe l’ajuda de la polícia parisenca, per potar Aurera Martin en Espanha –lo jorn 2012 dels mòrts, coma per Lluís Companys, en 1942…
Tot aiçò o cal ligar a un ministre francés que debutèt la mandadissa de militars del contengent en Argèria, François Mitterrand. D’aver aital ajudar a la violéncia, ne serà mercejat mantunas annadas pus tard, per se poder presentar e ganhar las eleccions de 1981. Remembratz-vos çò que se disiá sul tèma de François Mitterrand d’aqueles tempses…
Lo problèma es doble, los partits bonapartistas d’esquèrra o de dreita, e las tecnocracias francesas endoctrinadas, conservatriças.
Dementre tot aiçò, la cultura francesa se limita a filme plen d’estupiditats.
-°-
Notatz al programa de las manifestacions de la ciutadanetat, de totas las nacionalitats, contra los partesans de l’obscuritat politica francesa.
Los socialisats son traïdors, de sempre.
-°-
Quora los socialistas fan l’extradicion de Aurera Marin non pòdon oblidar que ….
-°-
Cronica de l’arrestacion d’una ciutadana basca per bandits amagats en République Française.
Comentari d’un amic occitan :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada