Dins l’idèa de la fusion alsaciana, i a l’estauvi de l’administratiu dins lo sistèma de la decentralizacion. La perversion centralista francesa i vei lo reviscòl de las ancianas províncias de l’ancian regime, en oblidar que Belfòrt ne fariá partit e que caldriá eliminar Belfòrt tanben coma departament. La páur de la germanizacion de Belfòrt o de fRANÇA es encara presenta dins lo ment dels jacobin, dels netejaires lingüistics franceses, an páur que çò que el fan per netejar lo territòri de l’Estat francés, netejament lingüistic en favor del sol francés, lor arribèsse mas a Belfòrt o en Alsàcia.
Lo referèndum alsacian aurà rebertat fantasmes jacobins. E coma los elegits d’Occitània an poscut o veire, cada còp que se parla d’una lei per las lengas de fRANÇA, los fantasmes jacobins fabrícan argument de granda valor pel classament de las estupiditats.
Darrièrament es TF1 qu’a ajudat de prendre consciéncia qu’i a un referèndum en Alsàcia, en prepausar un reportatge dins lo jornal de 20h00 ; aquela messa mediatica es segurament gaitada per un fum de jacobins, qu’a despertat sul pic lo vam jacobin dins totes los fòrums o escambis Internet sul tèma.
Anuèch per escriure sul tèma, important (e veirèm perqué), m’a calgut trapar illustracion, que podiá èstre melhor que lo UNSER LAND, lo partit alsacian ?
Es un partit que nega pas que Alsàcia es un espaci politic unic e de dobla lenga, la francesa e l’alsaciana (dos dialectes de l’alemand, un al nòrd e uin al sud).
Es un partit qu’es per aquesta eleccion associat a mantunes autres partits per votar OUI (se vòta pas encara OUI/YA), per aver una institucion fusionada per Alsàcia. Se cal recordar jà qu’Alsàcia a una Sécurité Sociale non déficitària jà e diferenciada de la parisenca, la gestion parisenca fabrica deficits, es ontologic. Non podèm aver Alsàcia sense qu’un exemple per dinamizar las economias de las regions de l’Estat centralista francés, e donc per dinamizar l’economia occitana.
Alara es clar que l’institucion novèla podrà aver qu’avantatge politic e social per las populacions ; alara perqué lo FN parisenc, lo FdG, lo PCF, mantunes socialistas d’Estrasborg, son contra aquesta fusion ? Perqué son nacionalista e sábon que la division de la decentralizacion aflaquí las regions, las províncias. Las províncias de l’ancian regime èran fòrta dincal moment qu’an degut abandonar los prelevament de l’argent pel compte del rei, o abandonar las règlas d’establiment de las leis provincialas (22 setembre 1792 per Avinhon-Venaissin e Bearn-Navarra).
Donc ara, se pensam tornar a una eficacetat per las populacions de l’argent public, la decentralizacion modèl 1982, es pus sufisenta.
En Savòia l’idèa es arribada al cap de la redaccion de Le Dauphiné Libéré, en Bretagne al cap de la redaccion de Le Télégramme …. En Occitània, o melhor dins lo Grand Sud republican francés ? Sud-Ouest ? Midi-Libre ? L’Indépendant ? Le Populaire ? La Provence ? La Montagne ? Corse Matin ? Centre presse ? Le Progrès ? Quines son los departaments que cal fusionar per crear una region que portèsse eficacetat publica, per las finanças de las populacions e per un dinamisme novèl dedins l’Estat francés ?
Donèm idèas : Bearn ambe Bigòrra, per fabricar una region Pirinenca que podriá anar dinca Corserans, Gèrs, Landas ? Ambe la creacion de departament ‘Pays Basque’ ? Region Lengadociana ambe los departament al torn del Lauragués, Tarn-Albigés, Lauragués de Nauta-Garona, Aude e Arièja lengadociana ? Perseguissèm, Carcin (Òlt-e-Tarn-&-Garona), Roèrgue e nòrd de l’Albigés ? Girona, Òlt-e-Garona e Dordonha ? Lo Lemosin podriá agradivament fusionar tres departaments ? Fusionam los tres departament occitan d’auvernhe, e liberèm l’Allier pels Franceses mai al nòrd ? Fusionam en Ròse-Alps los tres departaments de Isèra-Droma-Ardèche per crear un entitat coërenta per respondre a Savòia. Puèi fasèm Provènça –fisionèm Vauclusa-Boca de Ròse-Gard e Var. Per clavar una region alpenca entre Nions e Niça, farà la fusion montanhòla que respondrà a la region pirinenca, pel país gavòt.
Es evident que las fusions aquestas se pòdon far sense aver l’avejaire de las populacions ; e coma vesèm en Alsàcia son pas los socialistas qu’o faràn, malgrat totes los libres polits sobre la decentralizacion que pòdon escriure !
Dins la fusion alsaciana i a l’idèa d’estauvi de las estructuras de la decentralizacion, mas pas brica lo demontatge de las estructuras subrepausadas de l’Estat en region, las prefectoralas son pas encara reformadas !
Es encara un còp una region dinamica, coma Alsàcia, que mòstra lo camin ; quora o prendrà l’Estat central per enlevar d’administratiu d’Estat (prefectorala, armada, diplomacia), e per plaçar las prioritats ont cal : ensenhaments (lengas, sciéncias, filosofia, istòria locala, geografia), recèrcas, creacion d’entrepresas, creacion de cooperativas.
Lo dangièr de la fusion es que las institucions fusionadas fan pas constitucion regionala… e donc la democracia risca de ne patir. Car la decentralizacion es pas un sistèma democratic, es estat botat en plaça per la République Française qu’es pas tanpauc un instrument democratic.
-°-
Resulta a las 20 oras :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada