Es evident que cal informar los ciutadans sobre los qualificatiu de ‘nationaliste’ aplicat a la dreita francesa e non pas a l’esquèrra francesa ; aquò se debana a Tolosa, e permor d’aiçò es jà un problèma de sapiença en sciéncias politicas, o simplament de compliment e de finalitat de la pensada politica que supausa que sonque la dreita francesa es nacionalista, e donc que l’esquèrra o saurián pas.
Cal recordar per exemple que la «nation françoise» a imposat, per «l’amor del rei» e sobretot del seu poder uniformizador e legalizador (coma los «republicans» de la terreur), la lenga del rei coma sola aisina per poder escriure la lei (e la referéncia de Villers-Cotterêt es estada dita per un Beregovoy e sa majoritat socialisto-nacionalista en junh 1999 per justificar l’etnizacion de la ConstituTion), d’aquí lo nacionalisme d’expansion de la «nation françoise»… L’esquèrra tolzana que pensa que sonque la dreita es nacionalista, es jà argumentar que lo nacionalisme d’expansion es sonque de dreita, veire d’extrèma-dreita ; ne caldrà parlar a Jules Ferry, el que pensava que «lo pòble superior deviá ensenhar lo pòble inferior», encara a la fin del XIXen sègle.
Per assabentar aquesta esquèrra que se pensa non nacionalista, e totas las consequéncias que ela plaça sobre la negativa d’èstre nacionalista, podèm bailar dos documents que pròba al mens que s’enganan. Es la meteissa esquèrra que non vòl entendre parlar de l’occitan e que participa al netejament lingüistic tolzan, e donc que practica anuèch lo netejament del nacionalisme d’expansion parisenca, ambe la lenga del rei, qu’es devenguda la lenga de l’alfabetizacion forçada dins la lenga de la restauracion monarquica etiquetada republicana.
1 / una mapa
2 / un dessenh de l’epòca que lo Lengadòc èra abandonat e que lo nacionalisme d’expansion parisenca arribava en país occitan.
D’aquel temps, l’alfabetizacion en lenga autoctona auriá poscut èstre fait se la borgesiá tolzana aviá pas abandonar totes los poders a París. Es a aprtir de 1833, o podèm dire, los nacionalismes (juridic dels Franchuimands) s’es imposat ambe la lenga dins los caps dels tolzans. es que devèm reprodusir las errors de sapiença que mantunes filosòfes modèrnes en sciéncias politicas nos an explicat de faiçon seriosa a l’EHESS o dins l’universitat de Leuven ; vòli parlar d’un Cornelius Castoriadis, mas pas sonque aquel !
La sola onor que la «nation françoise» podriá èstre glorificada, es d’aver francizat pron la populacion per los aver descervelat, e preparar a mantunas guèrras pel sègle XXen en Euròpa, coma Napoléon o faguèt a la debuta del XIXen sègle, a la seguida de la terror. Se podrà alara legir Fichte en traduccion francesa, se pòt segur, legir Fichte per entendre la situacion alemanda fàcia als princeps e a l’arribada de la pensada francesa (politica, paradigmatica, e juridica novèla), es evident que la pensada d’un Fichte podiá sembla a la pensada dels Occitans aluserpits d’aquel temps, los qu’aviá segur las raiças latinas e grègas de la pensada occitana encara al cap, pauc segur vist que l’universitat èra jà contra-rotlada pel sistèma papista, en çò d’Occitània es estat una catastròfa per la pensada d’una nacion mesprezada, los indigènes occitans de las «províncias reputadas foranas».
Es çaquelà extra-ordinari qu’aiçò fosquèsse pas ensenhat dins las escòlas de jornalismes a Tolosa, la catolica coma la republicana ; e s’es pas ensenhat, aquò pròba que sèm pas encara sortit del dangièr que representam pel sistèma francés que ajuda a la sotmission de la nacion occitana, e que nos far creire que sonque la dreita es nacionalista (nacionalista d’expansion, cal tradusir).
Per clavar e perqué sabi qu’es simplàs de donar lo títol de nacionalista a totas personas que ne fabrica una descripcion qu’agrada pas a l’esquèrra, soi pas nacionalista francés, ni imperialista occitan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada