Michel Serres i coneis res en lingüistica

Dins un programa recent d’una cadena de radio franchimanda, Michel Serres explica lo seu biais de fabricar l’ignorança al nivèl lingüistic. Lo mai grèu es que lo supausat ‘service public’ li fasquèsse aital un pont mediatic per cavar l’ignorança, coma una reala excepcion francesa.

Lo ligam aquel vos ajudarà e entendre las tres primièras minutas del programa.

1 / Montaigne, La Boétie e Montesquieu an escrich en francés, per explicar çò que vivián a l’arribada dels Franceses en Aquitània [1453/1470], e per ajudar al desvolopament d’una pensada (que devendrà filosofica) per l’Estat dominador qu’arriba; zo faguèron dins la lenga que lor èra costumièra, mas pas sonque ; los Assages de Montaigne son claufits de gasconismes, de semanticas viticòlas gasconas,  per ajudar a melhor comprendre son biais de pensar, e per s’adreiçar als poders franchimands, o farà non per francofilia, mas per realisme de l’interlocutor que s’adreiçavan, es de dire a una casta que non vòl res que lo francés per entendre lo tèxte (son integristas lingüistics que perduraràn al fial del sègle dins l’Estat francés, dinca un Beregovoy, un republican, que ne prendrà referéncia en 1992, integristas que ne fasètz partit).

2 / lo francés del temps aquel èra pas capable, tanpauc, de dire tot en filosofia ; gràcia a l’occitan (titolat de gascon, per la nòrma establida en Lemosin entre 950 e 1050, a la demanda dels Ducs d’Aquitània, lo lemosin estent la lenga de la poesia, trobadorenca, e lo gascon la lenga de Parlament de Bordèu, lgir Montaigne per ne saber mai), lo francés s’a poscut enriquesir de la semantica que li fautava, de la semantica filosofica occitana es passat directament al francés. Donc, aquesta semantica s’es oblidada per lo filh de païsan agenés, Michel Serres, es perqué lo sistèma d’ensenhament francés a confondut alfabetizacion e francizacion ; ignorar aiçò, per un supausat intellectual francés, es cultivar lo dogme nacionalista francés, basat sobre l’ignorança militarista. Michel Serres, dins un editorial de l’especial Libération (especial filosofia), sabiá quitament pas que lo seu patronim èra lo nom d’un país occitan agenés vesin, País de Sèrras, e non pas de l’espanhòl coma l’explicava… dins l’editorial ! L’ignorança sembla èstre un fons de comèrç grand per Michel Serres, o cal creire ? O l’ignorança estent çò que el fabrica per damorar dins los mèdias franceses ?

3 / tota lenga a una propension d’evoluar, lo conservatisme es degut a la fauta d’ensenhament e de castig generalizat que l’occitan a suportar ; ignorar aquel castig es un acte de nacionalisme, plan desvolopat dins lo mitan militar francés, la pensada de Michel Serres es d’aquel militarisme, el l’ancian militar, l’ancian collaborador del sistèma violent francés. L’occitan a un gròs avantatge sul savosian, sul breton, sul basco, es estat normalizat entre 950 e 1050, e vos pòdi assegurar que las raiças latinas e grègas èran coneguda pels normalizadors de l’abadiá de Limòtges. E donc que los mots d’originas grègas o latina en francés, zo sn tanben en occitan ! E zo son estats, bravament abans, la lenga dels reis francs que vos volètz lo menteneire nacionalista.

4 / tota lenga a una propension a evoluar, mas la cal ajudar ; sense politica lingüistica fòrta, lo rei dels Francs auriá jamai imposat lo francés, una lenga farlabicada dins la seuna pichona comunautat estreita. Per aiçò comprendre, cal legir, M.Michel Serres, e vos conselhi de legir Claude Duneton, es pas un ultraesquerrista (per vos rassegurar), «parler croquant», vos ajudarà. Es pietat qu’aquel libre vos fosquèsse pas tombat sul braç, es en contradiccion sancièra ambe lo programa qu’acabèt d’enregistrar pels mèdias radiofonics franceses, que en daissar dire aiçò pratícan la desinformacion lingüistica, un acte de nacionalisme expansionista dedins l’Estat francés.

-°-

Apondon del 14 d’abrial 2013 (es una confirmacion del saber subre los tèxte de Montaigne qu’ai escrit amont ; cal apondre que l’informacion dels ligams entre Los Assages de Montaigne e l’occitanitat me son estat presentat pel primièr còp per Joan Roux/Rós, lo perigordin ; ai alara après directament dins los tèxtes de Montaigne los ligams ambé l’occitanitat, espèri que la conferéncia ne farà confirmacion letrada) :