Un atemptat a Boston pausa encara un còp lo problèma de las règlas imperialistas e lo tractament d’una minoritat dedins un Estat qu’opressa la seuna populacion, aquí l’immigracion tchechèna e islamista es questionada als EUAn qu’accepta aquesta migracion. Aquel tractament de las minoritats es estat una prioritat de l’Union Europèa, per bastir la patz ; causa que sembla pas aver comprès l’Estat jacobin e imperialista francés, nimai la Federacion de Rússia, nimai lo sistèma politic dels EUAn.
Se pausa alara la question de las opressions dels Estats imperialistas que fan aital pressions militaristas sobre unas societats minorizadas, per installar las règlas imperialistas dincal confins de l’empèri rus ; mas podèm clarament extrapolar la situacion politica a d’autras minoritats que son forçadas de suportar las dictaturas dels Estats imperialistas e centralistas.
Jà sul net se passeja lo fait que son islamistas abans d’èstre enfants, puèi adolescents, puèi adultes d’una nacion oprimida ; segur que l’islamisme a trapat dins las populacions oprimidas e forçadas de migrar, un terrenh ideologic per bastir tot çò que cal per destrusir la societat d’arcuèlh dins la mesura que las societats d’arcuèlhs son pas sovent l’ideal supausat per l’arcuèlh qu’esperaviàn, o la nostalgia o l’ideologia que lor èran describuda coma magnifica e «tèrra d’arcuèlh» somiada. res es mai magnifica coma societat que la societat abandonada o reprimida pels imperialistas. L’islamisme jòga ambe aquesta migracion, per la manipulacion, coma tot extremisme ; un pauc coma un ideologia jòga ambe l’extremisme de dreita o d’esquèrra per aver mai de militants, e far passar lo messatge.
Una societat democratica es alara una societat que respecta las minoritats (territorializada o pas), per evitar totas las migracions. E o podèm descriure clarament dempuèi Occitània, territòris que son estats pauc a pauc fagocitats per fRANÇA, un imperialisme reial e republican, e la migracion es estada la solucion per las populacions occitanas, per exemple : los catars son partits en Catalonha o destrusits, los protestants son partits en Alemanha, Païses Baisses, Irlanda, puèi UEAn o destrusits, lo jansenista son partits cap a Itàlia o destrusits ; cada vagada la religion a servit de supòrt per evitar los radicalismes politics, e las migracions son estadas integradoiras, ambe populacions qu’avián necessitat d’assimilar per non tornar en Occitània, tèrra aucupada per un poder mesprezent, lo poder franc e dictatorial.
E d’aquestas constatacions nos podèm pausar la question del modèl francés al EUAn, parier per autres mercat-Estat-nacions de la planèta, sobretot quora legissèm de quina manièra lo concepte de ‘nation’ es aplicat a un ensemble de nacions europèas que fan un sistèma juridic federal (Washington, sobre un autre continent) e aboçinat per Estats federats (51), e qu’aiçò es sonat ‘nation’ per un ancian ‘State Departement adviser’ dins un libre recent :
Es oblidar que las ‘native nations’ èran aquí sul continent dels EUAn abans las nacions europèas qu’an capitat de fòrabandir un imperialisme anglés, londonian, per lo transformar en un autre imperialisme, a còp mai indispensable que çò qu’es supausat èstre anuèch.
Aquel foncionari de departament dels afars exteriors de Washington explica al public nord-american que «la nacion» de Washington dèu èstre non essenciala per la planèta ; seriá estat plan se pel moment es impossible. Al fial del temps, e l’experiéncia dels imperialismes anglés, de Roma (latin), francés, espanhòl, portugués, o rus nos an totes explicat istoricament que l’intervencion planetària es indispensabla per tot imperialisme que : 1 / non respecta las minoritats dedins lo territòris de poder que lo son directament atribuats o que ne fa un principi politic. 2 / l’imperialisme foran es imposat per l’activitat economica de las entrepresas del mercat-Estat-nacion (imperialista) qu’a bastit la seuna riquessa ; non i a, al un cort tèrmi, un comèrç que perdura sense imperialisme territorializat (veire la falhida politica de Venèsia, o de Genòva), sense colonia o colonialisme economic.
La tragèdia de Boston pausa realament un problèma a totes los imperialismes : 1 / non pòdon recebre tota la migracion del monde sense destrusir balançes de la societat d’una nacion en destruccion (se cal recordar la paraula de Michel Rocard sul tèma) e tanben pensar que los imperialismes an çaquelà agut sovent mestièr de la violéncia delsmigrants per aumentar l’imperialisme (un còrse e immigrant Bonaparte es estat indispensable per l’imperialisme republican francés en Euròpa), 2 / caldrà un jorn una reglamentacion intervencionista e independenta de las nacions unidas per aver un respecte de totas las minoritats territorializadas o pas. 3 / aquestas organizacions mondializadas de las nacions unidas deuràn èstre desligadas de las ecclesiàs, organizacion pòst-religiosas, o quitament de las organizacions bonapartistas que fan los ancians imperialismes. 4 / lo respecte de las nacions en dangièr passa pel respecte de la lenga e la cultura, dins una nocion d’egalitat dementre los èstres umans, la sotmission (modèl islamista, mas pas sonque) de 51% de la populacion feminina per 49 % de la populacion masclista dèu èstre un contra exemple de societat plan balançada.
La democracia es contrariament a çò que pòt pensar un poder a Washington, un poder liberal, o un poder liberalista ; se lo capital es dangierós quora s’en va dins unes paradís fiscals, las migracions de populacions que preferiscan tala sistèma politic o economic puslèu que tal autre perqué los balançes d’una societat mesprezada son destrusits per un imperialisme o mantunes imperialismes, serà jamai la solucion per aquestas populacions, ni per la planèta. La migracion es pas la solucion per aquesta planèta, còsta a la planèta e a totes e totas sobre aquesta planèta. Daissar per liberalisme las migracions (e donc daissar perségre l’idèa de l’eldoradò dels EUAn es un fantasme que còsta) a granda escala se desvolopar, es un problèma del sistèma liberal, per assegurar los sistèmas de repressions de damorar en plaça. Frenar las migracions es imposar als Estats los respectes dels dreits nacionals tal que foguèron signat per la convencion de las nacions unidas de 1947.
Pausar lo problèma per França e los EUAn que fasquèsson un ajornamiento sul tèma de las definicions politicas, la nacion es pas l’Estat, tal coma ai poscut l’explicar sul bilhet en seguida. Perqué l’error de 1789 a la supausada Révolution française, es tanben l’error de Lafayette pels Estats-Units d’America del nòrd (veire lo bilhet en seguida). Pel moment la cassòla-minuta estanusiana a reglat lo problèma en supausar las diferenciacions de las règlas juridicas per Estat federat, mas aiçò tanben deurà èstre reformat, coma per l’Estat francés, al contrari, lo federalisme deurà èstre integrat dins la pensada politica republicana. Novèls balançes del paradigme ‘nation’ deurà èstre integrat a l’Estat centralista e jacobin francés, mai tanben als Estats federats d’America del nòrd (Washington and co).
Boston es juste una sindròma d’aquestes fenomèns mondials, migracions, organizacions politicas imperialistas, e gestion maladreita dels sistèmas electorals (democratics o gaire coma la federacion de Russia), e donc fins finala son las populacions concernidas que an delegat al politic las errors ontologicas dels sistèmas politicas, aquel que fabrica problèmas de violéncias d’aquesta escantilh, sense oblidar que mantunes autres fenomèns connèxes son gaire mediatizats, mas ligat a unes imperialismes ontologics a las pensadas politicas d’un sistèma politic elonhat de la reala democracia, lo poder del pòble per el-meteis e non pas per l’imposar a d’autres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada