La multiplicacion dels pans extremistas

En Provènça arriba d’unes elegits de dreita nacional-expansionistas francesas, ambe una expression particulara del collaboracionisme marselhés ; ajudat localament pels immigrants venguts de l’Argèria francesa d’abans 1962, la fac de dreit parisenca arriba en Occitània.

Mas es la fauta de quí e de qué ?

A non vóler daissar parlar l’extrèma-dreita nacional-expansionista parisenca, aquela se multiplica, aquela se plaça ont lo sistèma parisenc de las eleccions an daissat vièlha caronha èstre elegidas pendent trenta o 25 ans… Quora la partidocracia nacional-expansionista francesa prepausa qu’adobar un sistèma centralista francés, pel renovelament damora pus que los extrèmas per s’exprimir sobre l’esquina de quí ? Senon del pòble que supòrta aquel nacional-expansionisme francés, aquel qu’es frenat dins lo desvolopament d’una identitat d’arcuelh a l’imatge de Catalonha..

Avèm ambe aquela cançoneta de Massilia Sound System de bon e de maissant contra aquel sistèma partidocrata francés en Occitània.

Car pel moment lo metòde de l’ostracisme fonciona pas, manifestar per emplenar doás colona del jornal provincialista local fonciona pas.

Aquò sembla regaudir Le Monde, que aital que farà un espaurugal politic per daissar lo sistèma en plaça. Le Monde ne farà dos articles, una pagina, per deputats elegits en Occitània. es una manièra de festejar l’arribada del nacionalisme francés en tèrra de Maurràs ; lor agrada es evident que lo temps de Le Temps sembla tornat !

Se cal pausar la question d’aquel editorialisme de premsa parisenca que dels dos candidats independentistas martiniqués ne parla gaire, e encara mens de los qu’an despassar los 30 % en Corsega ! E parlèm pas del paure autonomista qu’arriba en Bretanha…

O tòrni mandar a l’article precedent sul tèma de l’ignorança republicana installada per un sistèma educatiu coorporatista, o aquel de la meuna oposicion a totas las manifestacions extremistas fàcia a l’extremisme dins la meteissa cassòla nacionalista francesa, tot aquò tanben fabrica lo FN (coma s’aviam pas près resorgas dins l’istòria de la dicha Argèria francesa, ni lo FN, ni l’extremisme nacionalista francés d’esquèrra o de dreita !) ; tot aquò fabrica las idèas nacional-expansionistas francesas en Occitània ; sobre las tèrras cremadas fàcia a Napoleon los Russes tsaristas an fabricat lo stalinisme, e la revolucion de 1917… Es aquò que l’extremisme d’esquèrra sembla necessitar per Occitània.

Dins una situacion quasiment similara, en Catalonha del nòrd, se vei que l’Ariégeois Aliot a de mal de pujar del costat de Perpinyà. Mas aquò durarà dinca quand ? Dinca l’arribada del FN a perpinyà, la comuna ? Aquí un FN d’Ariège impausariá l’òrdre lingüistic nacional-expansionista francés de la lenga uinica, l’òrdre imposat per totas las colors del nacional-expansionisme francés, que la guèrra fosquèsse perduda, las idèas republicanas maltractadas, o l’edifici politic parisenc en roïna ?

De mentre aiçò avèm una redaccion parisenca de Le Monde que baila lo miralh d’un autre legitimisme francés per Occitània, que cal damorar al sistèma ante. Es evident qu’après la lgida de l’article de Collard a Vauvert non podèm qu’èstre regauidir d’aquesta linha editoriala.

Aquò es segur la vertat, mas sempre ambe la pravda cal trapar lo bon biais d’interpretacion de Le Monde – Le Temps ; es obligatòria de crompa e cal legir entre las linhas, o puslèu aquí legir çò qu’es pas dich, o escrich, per melhor entendre la situacion. es aiçò per aver article aital, cal mandar un jornalista pariosenc, e li sobretot pas daissar lo temps de saber sobre l’environa e sobretot pas brica sobre l’environa sociala, culturala e identitària.

Deserperada l’esquèrra me manda messatges per prendre pausicions, per demandar ajudas, alara cal legir Cornelius Castoriadis sobre la representativitat del sistèma francés d’eleccions. Dins «de la cité et des lois», podèm trapar un esclariment de la manièra que la representativitat francesa fonciona, de cap manièra pòt èstre l’occitana, nimai occitana. Es entre las paginas 113 e las paginas 125 del libre aquel, editat en 1998, jà. Las causas simpla fabrícan los extremismes franceses, lo complèxe es Occitània, es la democracia, e aquela se pòt passejar sense bandièra.

Apondon

Lo Gard a sempre mandat extremistas de bona procedéncia republicana, per matar los pòbles de fRANÇA. Lo Gard sembla un departament un pauc complicat, bravament abans l’arribada dels pè-nègres.