arcuèlh

dijous, de juny 28, 2012

Nacionalismes regionals, de qué ?

L’inventivitat politica francesa es granda, e sobretot en matièra de sciéncias politicas, en semantica de sciéncia politica, sobretot per legitimar lo nacionalisme d’expansion parisenca, aisinat per la lenga francesa dempuèi que l’expression politica del terroristas franceses Ernest Renan e Maurici Barrès  es estada prèsa en man per totes los partits colonialistas franceses, dins los discorses e dins los conceptes, de la matèrna dinca l’universitat e los mèdias (aquí una revista de qualitat CARTO).

Operacion un, la coberta de CARTO, l'article es publicat ambe una fòto que pròva que son duberts sul monde, e que los 'nationalismes régionaux" son replegaments, evident ! Es dins aquesta evidéncia que portarà la propaganda que podrèm legir dins tres paginas dedins la revista que se vòl scientifica.

Nationalismes régionaux 0

Lo títol es clar, lo nacionalisme francés es pas regional o provincial ; se cal questionar çaquelà de quin espaci planetari lo nacionalisme francés n'es l'expression senon d'una region de la planèta !

Lo nacionalisme basco es dins Euskadi e un pauc dins l’Estat francés ; lo nacionalisme basco es régionaliste… la mapa es clara ; segur que i dèu pas aver elegits en Navarra/Nafarroa !

De mai, es evident que presentada aital la carta catalana, pròva l’argument dels nacionalistas franceses que fan la redaccion d el’article ; vist que divizar en dos Catalonha ambe lo tractat dels Pirinèus es evidentament pas divizar un Estat coma Espanha en vóler l’independéncia ; l’escala de las valors politicas es clara dions l’article lo nacionalisme d’expansion madrilenc o parisenc es legitime, e los autres son regionals, coma las lengas del meteis qualificatiu, e son en granda partida la causa de las division ; e els, los redactors o son evidentament pas, son dubèrt sul monde !

Nationalismes régionaux 1

Nos podèm pausar la question de novèls Estats, o simplament de mai de democracia e de representativitat sul continent europèu ; la manièra de pausar la question dona la vision ideologica de l’article. Las nacions son existentas sonque se an Estat; se parla pas brica d’una violontat d’èstre un element de mai de la democracia en Euròpa, una cadièra a la taula de Brussels, per exemple e per ajudar Brussels a tornar neerlandesa…

Es evident qe la mapa que seguís afortís l’argumentacion de regionalisme ; es una region d’Espanha que pòrta CiU al poder ; mas es pas gaire question de questionar las division regionalistas d’Espanha, es question de donar l’etiqueta del colonialista a los que se ne vòlon sortir ! Al moment de l’Argèria francesa, los democratas èran los Franceses e las divisions departamentalistas…. E ambe l’Estat qe fRANÇA lor a donat una casta argerianista independentistas a fabricat un nacionalisme còpia confòrma del nacionalisme francés ; coma se lo modèl del colonialista deviá forçadament èstre lo modèl del colonizat… Vesèm aital la pauretat dels conceptes nacional-expansionistas franceses.

Nationalismes régionaux 2

Dins lo darrièr document se liga l’independentisme a las rasons economicas, e quitament s’explica que son primièras per las revendicacions. Es amusent de veire que l’idèa de l’independentisme non viable economicament a desaparegut e que l’argument es estat capvirat per explicar que l’afar d’independentisme existariá pas se… las resorgas èran pas pron bèlas.

Vesèm aquí, donc que per Corsega, que çaquelà es listada, l’afar es pas de bon comprendre, e benlèu que l’autor sap explicar que, per fauta de resorga, Corsega podrà pas èstre independenta !

Enfin, de qun biais que se prenguèsse l’afar dels nacionalismes sense Estat, la pensada nacionalista e expansionista francesa aurà problèma de los descriure. E la perversion serà sistematica, per assegurar que val melhor res cambiar. Aquel conformisme politic francés faguèt unas guèrras al Vietnam, Argèria, Madagascar, e contunharà.

Nationalismes régionaux 3

Per clavar, arribèm al «problèma flamenc», perqué aquí questiona la francofonia, es de dire una certana vision expansionista de la lenga coma aisina politica, Ernest Renan e Maurici Barrès an mostrat la via, e an descendents «brilhents».

La fragmentacion de las idèas francesas es inexistenta dempuèi sègles, dempuèi sègles sábon pus tirar consequéncias de las errors passadas, al moment de l’expansion francesa o del replegament sobre basa mens colonialista, al moment que lo concepte de «une et indivisible» fabrica Estats independents sobre la lesca de l’idèa republicana de Dunkirk a Tamanrasset ; quora saurèm que la pensada francesa es coërenta ?

_°_

comparason