Recentament un bilhet a fabricat una polemica sobre lo tèma de quí governarà la futura normalizacion de l’occitan ; sembla que las competéncias fosquèssen pas ligadas al fait que tres Conselhs Regionals aguèssen autrejat a un Congrès dich Permanent de la Lenga Occitana [CPLO]. D’aver recebut subvencions (pareis per mantunas activitats, de sorga non verificadas), se son sentits legitimats, l’autolegitimacion seriá estada pron sufisenta per avançar dins lo futur, lo futur del Congrès e de la lenga occitana que pantáissan; Se cal questionar çaquelà de la demanda dels elegits d’aver competéncias, membres del CPLO, dedins las regions administrativas concernidas e sonque, alara que la lenga es parlada de Niça a Sant Junhan, de Guarat a Sant-Pèire, tanben, e tanben en Provènça. I a plan d’observadors a Lyon, mas pel moment págan pas ça sembla.
Mas una autolegitimacion sufís pas, cal una reconeissença internacionala ; e pel moment sonque doás institucions an lo nivèl internacional que cal per èstre jà reconegudas, en Aran per rason de l’engatjament de la Generalitat de Catalonha (estatut internacional) e dins un Estat independent occitanoligure, Mónegue ; es que cal èstre independent per aver dreit d’èstre CPLO e s’autoproclarmar unica normalizador ? Benlèu. Per Mónegue, es una Acadèmia de las Lengas Dialectalas … qu’es legitimada per l’Estat independent. Vesèm aital que, per non pas desrengar l’independéncia de Mónegue, cal pas desrengar la pensada nacionalista francesa en matièra de lenga, lo mot “dialecte” es utile per aiçò.
Mas çaquelà aquesta Acadèmia de las Lengas Dialectalas es tanben d’un nivèl internacional, e podriá èstre una ajuda pel Congrès Permanent per melhorar la seuna autolegitimacion, mas la corsa es jà duberta ! Per Aran sembla jà impossible, vist que lo Conselh d’Aran es jà estat avertit per la cronica tolzana informada.
Es que cal demandar l’invasion d’Occitània granda pels sordats de Mónegue per èstre segur d’aver lo concènsus politic sobre la lenga romana occitana, e evitar l’egò politic e lo clientelisme aplicat a la lenga nòstra ?
Per çò qu’es de l’independentisme nissart tanben se traparà lo meteis problèma de legitimitat internacionala, vist que son estats annexats pel sistèma politic bonapartista francés en 1860, violentament e ambe un referèndum manipulat tal que fRANÇA o sap organizar. E aiçò malgrat las subvencions pichonetas recebudas de la comunca de Niça, mas cal notar qu’a Niça pel Centre Cultural Occitan de Niça las subvencions municipalas son encara estequidas ; es l’expression politica de la dreita francesa per non pas aver tot aquel monde ensemble dins una Maion de Nissa per la Lenga Romana, ostal que damora de bastir e de promòure per Niça ; seriá un projecte de demandar per albergar totas las associacions a Niça e per ajudar que se parlèsse, per avançar. Per qué a Niça coma dins lo Sud-Ouest la politica per l’occitan es encara un sopodratge de subvencions mai o mens grand, es gaire una pensada per la dignitat de la lenga nòstra.
Podrèm pas demandar a l’Acadèmia Nissarda d’imposar una grafia a Occitània Granda, perqué aquí tanben seriá la solucion, installar a Niça una Acadèmia, e imposar per referèndum la lenga dialectala nissarda a l’ensemble occitan, de Niça a Bordèu coma explica l’expression, o de Mónegue cap a Aran.
Dins aquel «combat» podrèm pas aver lIEO dich federal, vist que sembla que la darrièra amassada de l’IEO ailà es estada puslèu calamitosa per donar los bons punts als actors locals, e los castigar per non pas agradar al president de l’IEO federal. Es vertat que fan pas dins la dentèla lo dich federal ! E se pensam que lo Congrès Permanent es pastat de la meteissa garba que l’IEO federal, ai páur que la guèrra de las Acadèmias fosquèsse pas encara enterrada de moment que totes los elegits d’Occitània se prenguèsse clarament en man, sense donar lo ròtle màger a los que recebon las subvencions e los que fan la tria de la qualitat dels dorsiers de demandas de subvencions ; los clientelismes debútan sempre aital, e segur faràn un debat dementre totes los que recebon subvencions per legitimar encara mai. La guèrra de las botigas academicas serà autanplan longa que lo temps que cal per emplenar en «eficacetats» un comèrç associatiu local occitanista ?
Dins aquel contèxte Marçau Girbau a plan rason, e dins aquel contèxte totas las criticas devon arribar del tot, dins un caire independent de tot sistèma. Es que la lenga occitana ne sortirà viva d’aquestas guerrejadonas academicas permanentas ?
Ièu me pausi la question : es que la dignitat lingüistica occitana dèu èstre daissada als letrats e diplomats-universitaris occitans ? Sembla que non se volèm avançar, o alara cal demandar a Mónegue una invasion que fRANÇA acceptèsse ? Avertiment, Aran a pas cap armada, fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada