arcuèlh

divendres, de gener 13, 2012

1 / Del debat de L’Humanité, l’unitat républicana francesa.

La redaccion de L’Humanité a valorizat una frasa, aquesta frasa determina clarament totas las páurs que pòt fabricar l’idèa de las lengas en fRANÇA ; e coma pensi pas que fosquèsse simplament la redaccion parisenca (Saint Denis) mas puslèu l’imatge que Paris se fa de son lectorat, podèm comentar aiçò :

Image (18)

La nocion de lenga regionala determina un espaci dedins un ideal Estat, ambe frontièras dichas naturalas (e motiu de mantunas guèrras o fraudas electorala coma per l’anexion de la Coumtea Niça), es cap question de lenga pont de la latinitat… ni de Prèmi Nobel de Literatura !

Ambe la nocion de riquessa avèm un element economic que dintra dins l’universitat ; es dangierós per monde que son majoritariament venguts de las letras, endreits que los professors –qu’an jamai botat lo pès dins lo sistèma economic- fabrícan la páur del mercat e de la vida economica classica, de l’exterior normal.

Lo vèrb preservar, indica clarament que son en dangièr las lengas (mas que els tanben ; se devon preservar d’aiçò en evitar de las multiplicar), podèm pensar que i a doás vias d’interpretacions : 1 / se son acabadas perqué las desvolopar, la question utilitarista e productivista es alinhada aquí, 2 / preservar, es de dire per l’ensenhament (çò qu’interessa mai que tot l’esquèrra, perqué son majoritariament militants sortits dels professorats), al moment que cal redusir lo nombre de pòste, l’ensenhament de l’occitan es pus una grand interès. La frasa indica plan que manifestar serà sempre la règla per aver quicòm de l’administracion francesa concernent las lengas.

«et même à cultiver» es un prevencion qu’es arribada dempuèi sonque cinc annadas, per evitar d’èstre tractat de musealista. Mas cal pas exagerar çaquelà : «mais dans un strict respect de l’unité républicaine» ; avèm pas agut dreit a la tolerança, mas quasiment.

E ara l’unitat republicana ; sabi pas s’existís encara mas en Itàlia, Garibaldi a fabricat l’unitat italiana, e lo jornal de l’esquèrra se sonava L’Unità … per i installar un rei, que el a agut de prendre un reialme mai bèl que lo de Piemont ; es un pauc a l’imatge de Enric III de Navarra que decidís per una messa –e benlèu mai (edr!)- de metre la corona dels reis imperialistas francs, per devenit Henry IV de France.

Se cal pausar çaquelà la question : de quina unitat republicana se parla, abans 1860 ? Abans 1914 ? Abans 1945 ? Abans 1962 ? Abans 1981 ? Coma l’unitat republicana francesa es un impèri que demesís al fial de las estupiditats nacionalistas francesas, i a un grand espèr en entendre la frasa aquela : an páur de perdre un boçin de mai. Los caldrà avertir que se l’independéncia d’Occitània arriba, lo modèl francés de la destruccion lingüistica serà pas aquel d’Occitània, per rason bestiament economica, cal èstre nèci o Francés per destrusir lenga que p♫9don ajudar de comerçar o escambiars ambe los vesins los mai prèp de l’Estat novèl ! Cal èstre francés per destrusir las lengas que pòdon çaquelà servir d’armas de la coneissença per poder vendre (autre còp se parlava de conquèsta militara) a l’Estat vesin. Donc per rassegurar los professors que vòtan MRC, e que son professor de francés en Occitània, traparà un emplec en Occitània independenta, mai tanben se Corsega, Euskadi, Catalonha, etc,  devenon independent.

La santa unitat républicana, l’avèm agut talament dins lo cuol, que las tropas occitanas ne son crevadas (pas an sens figurat) en 14/18 per «frontières naturelles», e an agut «polit» munoment inaugurats pels prefectes e l’armada generosa. E uèi, l’ensenhament de l’alsacian qu’es normalament un pont per desfar las frontièras, e bastir Euròpa, l’Union Europèa, es en mal, encausa de la pensada francesa que podèm legir dins aquela frasa publicada e mesa en valor per L’Humanité.

La frasa es dicha aquel per un Bernard Amiel, MRC, sabètz aquel partit qu’aviá coma amic un amic novèl del FN, un certain Philippot.

Uèi, pel moment, aquelas conariás de ligar la lenga e las frontièras, imaginari nacionalista francés (en valor dins L’Humanité), avèm populacions inadaptadas a trenta km de las potencialitats d’emplecs, en Alsàcia, Lorrena, Catalonha, o Comenge en Nauta-Garona, e de mens en mens en Euskadi (car los Bascos son a capitar d’aver mai de 60 % d’ensenhament del basco dins las escòlas, per justament eliminar las frontièras fabricadas per l’«unité républicaine», qu’a donc divizat lo pòble basco en considerat que lo tractat dels Reis capecians èra la nòrma de la republica parisenca !).

La novèla «unité républicaine» es a fabricat un colonialisme novèl a Mayotte en destrusisent l’espaci lingüistic natural de las Comòras, dempuèi la departamentalizacion. Dins aquel cas, l’«unité républicaine» d’Africa orientala e musulmana, a fabricat estadisticas a Guéant per poder explicar que las chifras d’expulsion son de mai en mai bonas, vist que 80 % son de Mayotte ! Mercés a la departamentalizacion, aquel sistèma es talament simpatic per la populassa MRC, sense cap contradiccion reala dins lo debat (mas ne tornarèm parlar dins un autre bilhet, es talament aisit de criticar los assages jornalistic per far plaser a un grope d’occitanistas e de militants del Parti Communiste Français qu’an oblidat l’istòria del Parti Communiste Algérien).

Dins lo meteis article podèm listar una informacion important de l’elegit còrse, cal pas seguir lo modèl francés per installar una dignitat lingüistica :

Image (19)

Parlarèm d’aquesta fòto e del biais de la presentar, dins lo bilhet 2/