I a mantunas faiçons de donar un qualificatiu, mas pel politic (actor de la politica, elegits e militants, o jornalistas, veire professors de «sciéncias» politicas), pel politic es important de li donar una territorializat o puslèu una nacionalitat al sentit de Ernest Renan o Maurici Barrès (la mescla generosa e sobretot al profièich d’una sola nacion, l’expansionista).
A la seguida d’aquel article dins Le soir de Brussèllas, m’a botat al cap la question, es qu’i a una cultura francesa ? E i pòt aver una cultura francesa ? Donc, de qu’es aquò la cultura dicha belga o francesa ?
Dins un Estat çaquelà un pauc federal, es donc lo Parlament Flamand qu’es questionat, sèm en democracia. Dins l’Estat francés la naturalitat del jacobinisme installa una «cultura francesa», ambe un ministèri que farà la gestion de las subvencions dels grands luòcs de la creacion elitista francesa.
I a agut una cultura sovietica, d’una adminiostracion d’una associacion d’Estats comunistas o quasiment dich comunistas. Donc pel sistèma francés es normal d’aver una cultura francesa. Mas de qu’es la fRANÇA senon un mercat juridic (la republica s’es bastida al torn del concepte de nacion juridica que las lei devon èstre sonque en lenga francesa e donc que devèm aprendre al pòble de la parlar, de naut cap a bais), un mercat juridic que mantunas nacions i son nadant coma dins una piscina ambe «frontièras naturalas», la creativitat de las nacions sotmetudas es alara limitada (l’Union Europèa aurà çaqielà portat unas duberturas de pòrtas, un pauc d’aires bon e sanitós). E la cultura pòt èstre sonque administrada ? Venguda d’una administracion ? Coma dins lo sistèma sovietica ? Coma dins un sistèma bonapartista ?
I a una cultura occitana vos o explicaràn los antropològues que ne fan estudis d’aquesta nacion mesprezada ; çò que ne damòra de faiçon populara es l’accent dins la lenga de l’empèri, mantunes accents, mantunas modalitats e tonalitats, mas lo cap-d’orquèstre es encara a París, es de dire pauc de causa ; donc ara la cultura francesa es un OGM cultural qu’es administrat pel poder en plaça, se trapa qu’es republican francés, d’esquèrra o de dreita. Aital las tropas teatralas occitanas veiràn jamai venir un sol foncionari d’Estat per las valorizaro las questionars, e donc fan pas partit de la politica de las DRAC (delegacion decentralizada del ministèri de la cultura parisenca) ; la causa deurà benlèu cambiar ambe l’intergregionalitat que lo ministèri de la cultura a decidat d’i participar. Aital lo cinèma occitan recebrà pas una ajuda del CNC, organizacion per crubar la moneda taxada dins las entradas dels cinèmas. Aital los programas e las produccions audiovisualas seràn pensadas a 95 % a París, e l’autoritada CSA parlarà de cadenas de television sonque dempuèi París, malgrat l’envolucion de la tecnologia e del numèric. Donc, i a plan una cultura de la dominacion politica bonapartista francesa, una excepcion culturala en Euròpa. Mas de cultura populara, lo sistèma republican francés –en bon OGM- fabrica lo pesticidi per evitar la creacion de culturala dicha populara, dicha aital perqué non aurián mestièr d’una pensada parisenca per las desvolopar, o las valorizar ; la causa es clara ambe las banlèga de la misèria parisenca.
Donc la question belga es fòrt utila d’aver al cap.
E i a una cultura francesa ? La bona pensada podriá explicar que un sistèma administratiu pòt pas èstre creador de cultura, se non un sistèma administratiu que pensa aver de cultura, per per afirmar que n’a, fabrica una cultura de l’aver, aver subvencion per poder existar. L’administracion (educacion e cultura) an preparat lo terrenh per la subvencionita aguda ; un pauc coma las tropas russas an cremats los camps per evitar que las tropas bonapartistas aguèssen de qué minjar ; lo modèl es estat desvolopat tanben per las tropas sovietica acarada per las tropas nazis ; es l’òbre del camp cremat : ne sèm aquí ambe l’administracion francesa, lo camp es cremat e las populacions occitanas an ara mestièr de subvencion per desvolopar un sistèma cultura fòra sòl qu’a mestièr de subvencion.
Donc i a una cultura francesa : es la cultura de la destruccion culturala, es pas una excepcion culturala, es simplament que es excepcionala prequé a mestièr de subvencion per sobreviure.
E pel moment en Occitània, avèm pas la chança d’aver un Parlament occitan per criticar lo sistèma cultural administrat pels Franceses.
E coma ia pas de cultura sense lenga, la cultura occitana a mestièr d’una politica, de finança, perqué fRANÇA l’a maltractada, res de mai qu’una reparacion istorica.
Aprenètz l’occitan (aquò se pòt far aisidament : Teleoc.com, o Collègi d’Occitània), e benlèu farètz cultura, aprèp ? Segur de tot biais aurètz mestièr de subvencions vist que fR-NÇ- a destrusit las basas umicas e unica per bastir una cultura occitana digna, que se podrà autogovernar, autosufire, auto-alimentar. Car zo cal pas oblidar i a pas de cultura occitana sense lenga occitana ; donc, la semantica que vòl qu’un cantaire fasquèsse de ‘cultura occitana’ es una absurditat, un cantaire causís uina lenga, e la cultura occitana se fabrica aital. I a pas de cantaire(s) de ‘cultura occitana’, i a cantaire(s) de lenga occitana que fabrica la cultura occitana, que zo volguèsse o pas ; cantar en occitan li podrà tutejar lo biais que la cultura occitana se podriá desvolopar, mas el es pas mestra de la ‘cultura occitana’ e donc ‘canta pas en cultura occitana’, mas ambe la lenga del meteis nom.
I a bravament d’autres qualificatius al mot cultura, i a tanben lo «La Culture» dins la boca de mantunes elitas franchimands, mediatizats o pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada