De totas las aliganças politicas ambe los socialistas …

De totas las aliganças ambe los socialistas podèm confirmar una règla :  quí s’i gausa tocar, s’i pica.

 

Las aliganças son dangièrosas en politica, sobretot quora lo torn de taula se fabrica ambe un partit que vòl aver l’oligpòl de la bona pensada politica, mestreja sa mediatizacion e pica dinca la mòrt los partenaris.

Lo cas es estat per ERC en Catalonha, Plaid Cymru donc en País de Gallas, lo Partit Nacional Escocés aurà de se mesfisar :

Los socialistas o laboristas son bons per la paraula, lo jòc de paraula ; dins las 110 prepausicions de François Mitterrand podèm notar que la sola qu’es pas estada mesa en plaça èra aquela per las lengas de fRANÇA, e que lo pòrta-paraula actual de François Hollande es estat un Moscovici que se questionava, a Bucaresti estant, perqué fRANÇA signava la Carta Europèa de las lengas (per astre socialistas serà lo poder UMP version Chirac, UMP que refusarà la ratificacion) ; dins una reünion politica en país tolzan, ai poscut veire que fan las tropas dins las reünions, gràcia als professors, devenguts los bons hussards républicains e clars partodocratas, clars bonapartistas novèls...

Vesèm los socialistas al poder federal belga implicar una politica qu’ajuda a l’aumentacion dels revenguts dels elegits abans totas autras politicas. Es la melhoracion de l’Estat central al mesprètz de totas las politicas qu’an fait sobreviure l’Estat belga pendent una annada sense govèrn.

Vesèm los laboristas grècs refusar un referèndum en Grècia, e los socialistas lisutanians sense capables de tornar sonque portar lo partit qu’aviá creat lo deficit de l’Estat portugués, la dreita liberalista.

Podèm tanben apondre los socialistas espanhòls que fan una politica de dreita, e los socialistas bascos que veson pas los presonièrs bascos coma politics, o los socialistas de Navarra que dáissan lo poder a l’UPN (cara politica del PP ailà).

E recordèm que los caps de Europe-Écologie-Les-Verts vòlon jogar ambe lo drac francés, perqué al nivèla regional an capitat de fabricar una politica pels socialistas franceses. Pel moment an pas jamai obtengut : – la proporcionala, – l’arrest dels cumuls dels mandats, – ni l’arrest del nuclear, – una reala politica constitucionalista per las regions de fRANÇA, -– un ròtle politic que fosquèsse pas lo de mestrejar l’ortaliá e la verdura…

I a talament d’exemples concrets, que, per ièu, es urgent de demesir lo ròtle dels socialistas al nivèl que cal, un partit de professors e d’oligarcs, militants qu’an dreit coma los autres a la paraula en democracia, mas pas pausar l’oligopòl de la pensada sobre l’ensemble de las nacions en Euròpa.

Lo simbòl de las aliganças socialistas o tot autra aligança se podrà trapar dins un timbre edtat en 2006 per La Poste.

 

Lo maridatge de la Tour Eiffel e del castèl de Carcassona pausa una fòto paradoxala, un fòto sobre la sotmission occitana en matièra politica, un establiment e renfortiment del colonialisme francés en Occitània. A Carcassona, l’arribada dels socialistas a pas fait melhor pel moment que l’UMP de l’anciana equipa per l’occitan dins la comuna, benlèu que las corbetas fan illusions a mantunes militants associats als ecologistas d’EELV.

Lo maridatge de l’esquèrra ambe lo nacionalisme francés es pas brica causa legendària, zo podèm confirmar ambe un punt de vista recent de PdG, faits anciens militants socialisats reciclats que dedins lo FdG nos vòlon far creire al cap de mantunes militants universitaris e professorals del PCF que serà una decision de grope sul subjecte, per capitar lo cambiament que l’occitanisme vòl.

 

Una tresena via es benlèu possibla sense lo nacionslisme francés o l’ultra-nacionalisme francés d’esquèrra o de dreita ?

Car de l’autre costat es pas melhor,  la messorga es una institucion constitucionala e electiva francesa :

Las colombas occitanas devon decidar enfin :