Las elitas francesas pòdon passar de Chevènement a Le Pen ; n’i a qu’i vèson una causa estonabla ; personalament, las explicacions son simplassas : de l’esquèrra a la dreita francesa lo nacionalisme es similar, es expansionista, sobre l’esquina occitana, e quora es pas sobre l’esquina occitana pensa que l’occitan es sonque un patrimòni, sonque un suplement d’anma, una lenga polida e pas mai, un arquiu que cal servar, etc.
L’escòla politica de Chevènement a fabricat un fum de clònes, perqué es un extremisme politic franchimand, e sobretot perqué es jamai estat boicotat per la casta mediatica, donc promòugut en estar dins lo grope dels elegits Mitterrandistas. Coma podèm determinar aquel extremisme francés : es simplàs, es aquel que refusa la diversitat lingüistica dins l’Estat francés, es aquel que mescla la cuitadanetat e la nacionalitat, es aquel que prendrà coma referéncia Ernest Renan e Maurice Barrès. I a pas de diversitat lingüistica sense una politica per las lengas en fRANÇA, dins un Estat normal e democratic es lo juridic que dèu notar aquesta necessitat de lei per la dignitat manténguer. Aital la Loi 101 al Quebèc a portat la dignitat politica pel francés al Quebèc, puèi lo Canadà a portat la politica per l’Estat federal.
Lo federalisme o la politica per la dignitat lingüistica son causas oblidadas pels nacionalistas franceses, perqué son expansionistas, provincialistas, decentralizadors o antidecentralizadors, mas, se sembla, valorízan la democracia a partir del moment que sonque París e sas elitas pensan (se pòt pensar lo lengatge parisenc tanben en províncias o region, las escòlas de las dichas sciéncias parisencas son pas totas installadas a París). E coma las elitas son estadas sanctificadas per la Glèisa de Roma, París pensa, clar, pensa plan coma cal per totas las nacions sotmetudas, talament clar que se sentiguèron forçadas d’ensenhar lo biais de dominar los autres d’una certana arrogança republicana.
A l’esquèrra, mantunes personatges son al entorn dels candidats, candidats o elegits formatats a l’escòla de las sciéncias politicas e rarament sul terrenh de la vida sociala classica, avèm conselhièr que lor demandan las piadas blancas e segura d’èstre pas de dreita ; mas aquò fabrica pas una pensada similara al nacionalisme de dreita, non lo personal politic d’esquèrra a tanben mestièr de personal politic nacionalista ; e i a mens nacionalista qu’un ancian politicièr ?
Avètz jà vist nòstre personal politic d’esquèrra explicar que l’environa seu es una caissièra de supermercat, un pompista, un carnissièr, un fustièr, un restaurantor, un caumaire, un cantaire, un dòquer, un chaminaire, un peruquièr, un merçant, etc. Avètz jà entendut parlar un òme politic o femna politica (benlèu una se podrà trapar, mas una generacion d’un partit aprèp èstre sortit dels pòstes de govèrn) qu’a creat una entrepresa aprèp èstre estat elegit ?
Dins las reünion politica a Tolosa lo public es a 80 % professors dins la sala, quora son socialistas. Verificat sul terrenh.
La monopolizacion dels pòstes d’elegits dins l’Estat francés es un grèu problèma democratic. Es lo meteis problèma que la fauta de cambiament dins los pòstes dins las entrepresas.
FRANÇA es un Estat que tot es de cambiar, tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada