arcuèlh

divendres, de febrer 10, 2012

Comentam la ‘superioritat’ de la civilizacion francesa

Lo pas de Guéant qu’avèm agut de far a la seguida de las paraulas d’un ministre UMP,  dins totes los mèdias parisencs o provincialistas, es pas que la pròva que lo Francés es un uman de corta memòria, se sabiá jà sobre aquel blòg que l’excepcion francesa èra l’ignorança (entretengut pel sistèma UMP o socialista dins las escòlas d’Estat pel ceucle de l’industria que preferís aver una fauta de saber en usina que non pas ciutadans sindicalizats e qu’an rasons practicas), mas uèi podèm apondre que l’excepcion UMP es l’helzheimer de la politica.

En doás fòtos vos vòli donar d’arguments contra la civilizacion que se vòl superiora dempuèi que Jules Ferry lor a explicat dins un discors famós qu’explica que las civilizacion superiora devon ensenhar las civilizacions inferioras, la basa de la francizacion es aquí ; aiçò es estat portat pel sistèma professoral e per totas las escòlas d’Estat que franciza Occitània dempuèi en 10 annadas ; es lo netejament lingüistic d’una civilizacion que se crei superiora, la francesa.

1 / primièr punt

L’avèm vist sobre aquel blòg que la collaboracion del sistèma politic local (que se presenta en Occitània e a quí donam los vòts aquí en Occitània) se tracha primièr de s’acupar de l’economia e de l’industria del nòrd de l’Estat, mas quora l’economia del nòrd va mal, lo dessenh aquel ne fabrica una fotografia :

superioritat de la civilizacion francesasuperioritat de la civilizacion francesa (3)

2 / segond punt

La civilizacion francesa es faita de las guèrras qu’an fabricat lo fantasme de las frontièras naturalas (anatz a Font Romeu per saber çò qu’es la famosa frontièra naturala de Cerdanha), naturalitat qu’environa un espaci qu’es de mens en mens grand al fial dels moments que la civilizacion francesa, superiora donc, predís un boçinòt, baissar dins la militarizacion de l’espaci republican, que baissa lo bonapartisme. La fòto d’illustracion es la guèrra d’Argèria, decidada ambe un ministre socialista al poder e arrestada per estratègia perversa –mas sembla necessària- per Charles de Gaule, lo meteis que castiguèt los Bretons per aver demandat a meteissa causa que el donèt al Quebèc : Vive le Québec Libre, frasa famosa, ‘normala’ car son francofònes, es l’autra version de la benediccion de la civilizacion francesa superiora… Los poders canadencs ne son estats malcontents !

superioritat de la civilizacion francesa (2)

Mas cal apondre qu’i a pas agut sense qu’Argèria que la civilizacion francesa a provat sa dicha superioritat, podèm apondre que sense los crimis de la civilizacion francesa i auriá pas un pas de Guéant, nimai d’Estat centralista francés, nimai de mercat francés, nimai de lenga francesa e nimai son acadèmia nacionalista, nimai un Estat decretat sant pel Vatican per aver reprimit mantunas minoritats cristianas. La repression contra los pòbles sotmetuts a debutat en Occitània, durant 40 annadas, a partir de 1213 e dinca 1470 (Aquitània) (pasèm las votacions dels plegas-equina del Parlament de Navarra en Bearn e dels jurats del Comtat-Venaissin en 1791), mai ajustèm lo referèndum trucat de Niça èra en 1860 ! Podèm tanben pensar que la guèrra de Vendèa es tanben aiçò, una repression per installar la civilizacion superiora de l’UMP. Los chaples de 1918 en Republica sociala de Lotaringia es tanben aiçò pendent un mes, 100.000 mòrts ; podèm tanben pensar a Madagascar, Vietnam, e… Giscard d’Estaing en Kanaki. Per Argèria durèt de 1945 dinca 1962, e las consequéncias anèxas de l’installacion al poder d’un sol corrent nacionalista argerian, perversion francesa es quitament aprèp aver daissar lo poder. La civilizacion francesa es dicha superiora car son estats imperialista, la mondializacion lor dona lo miralh per se veire d’un autre biais e de faiçon forçada, e aital podèm dire que son en camin de càder de naut, de l’arrogança a la politica de la realitat, fàcia a las populacions ; aital podèm listar que lo refús d’acarar lo problèma de la lenga francesa unica e donc l’abséncia de lei per las lengas mesprezadas per l’imperialisme francés es un element de la seguida de la dicha superioritat de la civilizacion vist de París.

…. fR-nça es ontologicament una civilizacion dangierosa per l’umanitat. Lo pas de Guéant nos remembre tot aiçò. Mas lo revicionisme es dintrat dins las escòlas, collègis, licèus e universitats, e pas sonque ambe l’arribada de l’UMP al poder, es ontologic a l’existéncia del sistèma francés en Occitània, e donc pertot en fR-nça.

La marca de la civilizacion francesa la podèm notar a cada monument que per damorar al poder lo sistèma de la civilizacion superiora francesa a fait pagar «monuments aux morts» a las populacions pels plaser del sistèma prefectoral e pel plaser de la valorizacion de l’armada francesa; la mai grand industria francesa es la fabricacion d’arma pel planèta. L’ignominia de la civilizacion francesa l’a poscut descriure Claude Duneton dins son roman-libre «Le Monument», per parlar dels monuments de Lemosin que son la marca de las tropas occitanas plaçadas dabans en esperar que podián cremar melhor que las populacions de la civilizacion francesa que parlávan la lenga del poder, lo francés.

Lo pas de Guéant serà pas lo planvengut en Occitània, e los sbires de Guéant, Sarkozy, Myard, etc., e totes los militants UMP son encara planvenguts en Occitània ? Son los nenets de la pensada politica (se podèm notar aquò coma una pensada ?) qu’èra fins ara limitada al FN. Estimi pas mesprezar al modèl francés, tot ciutadan UMP que assaja de pensar, mas aquí i a totes los elements per zo far.

Jules Ferry a encara un fum d’escòlas en Occitània que pòrtan lo son nom, pas una per Gandhi, una vergonha per Occitània. Vesi lèu arribar lo temps que una escòla portarà lo nom del pas de Guéant, o del pas de l’auvernhat Hortefeu, lo collaboracionista d’Auvernhe.

-°-

RTS FM

Un jorn passarèm l’interès de las ‘lengas estrangièras’ a la lenga de totes/as, pas la lenga de privilegiats (malastrosament es aital, per la fauta del sistèma qu’a redusit los potencials de saber la lenga per transmission dins las familhas), mas la lenga del país nòstre, Occitània.