arcuèlh

dilluns, de febrer 06, 2012

Perqué cal respondre e perqué Sud-Ouest refusa de publicar los comentaris

occitan n'existe pas

"L'occitan n'a jamais existé !"
J'ai lu que le ministère de l'Education se penchait sur le problème de l'introduction des langues régionales dans les écoles.
Essayons ceci : vous faites tous les magasins d'Aquitaine, petites, moyennes et grandes surfaces et vous achetez les objets suivants : pain, chaussures, vélo, auto, draps housses, ordinateur, string, machine à laver, portable, appareil photo, cakes, barbecue... Vous allez également dans toutes les agences de voyages pour acheter des billets d'avion, vous allez dans les banques, dans les agences d'assurances et vous parlez uniquement le… béarnais !
Je pense que vous trouverez du pain dans quelques boulangeries de petits villages où la patronne est proche de la retraite. Pour le reste personne ne vous comprendra, même dans les magasins de Pau. On vous comprendra si vous employez pour tous ces objets le mot en français.
Et je ne parle là que de l'Aquitaine. Mais bien sûr, de nos jours, les gamins de la région n'auront jamais l'occasion d'aller travailler à Lyon, Brest, Strasbourg...
L'occitan n'a jamais existé. C’est une création moderne, une sorte de pot-pourri des patois du Sud-Ouest. Simin Palail était un vieux monsieur délicieux, un poète, un rêveur, une sorte de troubadour moderne.
Si on veut des enfants bilingues, aucun problème, il y a assez de vraies langues sur terre.
Geneviève Monteilhet, Garlin (64)

L’occitan es pas una lenga regionala, es la lenga de la latinitat, la primièra lenga normalizada en Lemosin, pre l’admionistracion del Ducat d’Aquitània, se nommava gascon per l’administracion e lo politic (elgir Montaigne o Montesquieu), puèi lemosin per la poetica occitana dels Trobadors. Caldrà tanben rapelar a-n aqueles que díson que l’occitan existís pas, que l’occitan (ambe noms diferents) es estat mantunes còps la lenga del Ducat d’Aquitània, e que, al cambiament de millenari dins la revista Time damora sonque una granda protectriça de l’escrich en lenga occitana, Aleonòr D’Aquitània ; perqué ? (la responsa se la cal pausar Dauna Montelhet !) - I a pas cap rei qu’an imposat una lenga articificiala coma lo francés, aiçò a partir de 1470/1330, en Occitània, per destrusir Occitània ! Tornarai rescriure que Julius Cesear parlava d’Occitanae per indicar la zòna que se parlava un latin especial ! Se caldrà questionar tanben en Bearn perqué Joana d’Albret a imposat una grafia latinizada per la toponimia, per imposar una lenga qu’«existís pas», benlèu una falorda perqué pas Francesas ; a l’epòca, lo concepte de Francés èra pas de mòde ! Per contra la grafia de Joana d’Albret existís encara e encara, per èstre considerada coma francesa pels Occitans de uèi, e per demandar una normalizacion coërenta per la lenga de Bearn.

En Bearn, parli la lenga occitana d’Agenés (dicha gascon mas qu’es de lengadocian), e me díson que parli bearnés ; a Niça ai parlat la lenga, e m’an dich que parlavi, nissart ; en visita en Auvèrnhe, a 30 km a l’Èst de Clarmont d’Auvernhe, un parlava catalan e l’autre parlava occitan ; doás femnas plan vestidas se párlan : « hè, ils parlent patois, hè, (ambe un còp de coide) hè ils parlent patois» (farai pus aquí de comentari sobre l’emplec de patois per dire occitan), la meteissa causa a Nimes, un vièlh qu'e protegiva la corsa camargesa que passava nos indica : «c’est bien d’entendre parler provençal» !

I a gaire los que párlan pas la lenga qu’an l’impression que la lenga se parla pas !

Ai agut de visitar Provènça e a Marsilha/Marselha soi estat arcuelhir per Unioun Prouvençalo, lo capiolièr parlava pas la lenga ! Mas evident que vòta coma cal per la nacion que l’escana, el e totes los locutors provençals.

Es evident que se cal aver un emplec a Brest, Lyon o París, lo francés, e lèu benlèu l’anglés, serà mai utile que l’occitan : mas çò de segur es que los Occitans seràn criticats per aver de l’accent du midi, es de dire l’accent occitan dins lo francés (i a pas d’accent sense lenga), quitament se la lenga occitana la párlan pus o pas ! Es lo racisme lingüistic classic (mantunes l’an suportat en anar trablhar a París, coneissi un grand Bearnés que m’a comptat qu’a pas poscut contunhar dins l’Éducation dicha Nationale perqué «vous avez l’accent basque de Carcassonne», los Franceses de París an jamai sabut la geografia e l’istòria, ne sábon sonque aquelas sapienças sense que de lor nacionalisme), aquel qu’avèm poscut entendre dins la boca de l’intelligentzia mediatica de France 2, dins lo programa «On n’est pas encore couché». Aqueles tipes d’actituds de discriminacion faràn votar FN, es benlèu una paradòxa perqué aquel FN es exactament lo lor punt de vista sobre l’occitan ; zo cal rendre inutile e l’interdire, coma F.Franco.

Se «l’occitan es pas una vertadiera lenga», conselhi a la brava dauna d’anar leguir Claude Duneton, «parler croquant», de l’Académie Française (donc !), libre que vos indicarà tanben que lo francés es una lenga artificiala… e donc la cal eliminar per aiçò ? Benlèu que òc !

Se «l’occitan es pas una vertadiera lenga», conselhi a la brava dauna de cambiar de nom perqué lo seu es la pròva que l’occitan existís, e lo I dabans lo LH pròva que los Franceses son passat per aquí a partir de 1330 per transformar l’escrich occitan classic del Ducat d’Aquitània. Son nom es la pròva de la sotmission occitana a la grafia francesa, e donc a la destruccion occitana per installar lo nacionalisme francés, mai que tot pòst revolucion francesa, segonda partida, aprèp 1792 (aquel nacionalisme es aquel de Mélenchon, Le Pen, Myard, Guéant, Hollande, Chevènement, Sarkozy, Fillon, Dati, Poutou, etc.).

Lo problèma grèu es que Sud-Ouest dona la paraula a-n aquelas personas en refusar de donar la vertadièra contradiccion, punt per punt. E donc Sud-Ouest ajuda aital l’argumentacion de los que vòlon far crevar la lenga que serà estada la primièra pels tèxtes modèrnes de matematica occitandentala, pels primièrs tèxtes de medecina,  etc… aprèp una demanda dels Fèbus de tradusir los documents latins dins la lenga del país nòstre, Occitània.