arcuèlh

dimecres, de febrer 15, 2012

La nocion francesa de ‘Le Peuple’…

S’es pas lo pòble dels catolics, coma díson cada dimenge a la messa dels papistas, nos podèm questionar sobre aquestas modèl de pòble que se pensa a l’unitat per un Estat plurinacional francés.

Le Peuple Mélenchon le peuple

Se dins un Estat plurinacional frnacés, se parla d’un sol pòble es la definicion assimilacionista d’Ernest Renan e maurici Barrès que se parla, e dons es la lista de las destruccions nacionalas programadas per fRANÇA dempuèi 1792, per una dicha republica que dona pas brica la paraula a totes los ciutadans sobretot se párlan pas francés. E quitament se párlan pas francés, aqueles ciutadans auràn la propencion d’èstre en primièra linha per crevar per las «frontières naturelles» del nacionalisme a la Jeanne d’Arc, pietadós.

S’i a lengas dichas regionalas (zòna administrativa de l’estat centralista, del novèl empèri republican, aprèp lo reial), i a donc nacions diferenciablas ; e s’o son pas en realitat politica, es un nacionalisme d’expansion qu’explica que «cal parlar la meteissa lenga per se comprendre», es de dire escriure las leis dins la meteissa lenga reiala per aver «leis similaras» e una supausada melhora compreneson (es oblidar al XX sègle la guèrra entre Sèrbs e Croats qu’an la meteissa lenga en partatge) ; es l’argument de 1792, per imposar la nacion etnica francesa a tot l’Estat, es de l’etnisme aplicat a la republica ; sèm damorat en 1792 ambe los dos documents prepausats aquí sul bilhet.

Çaquelà, abans 1792, e aprèp 1789, èrem, los aujòls occitans, devenguts ciutadans, aprèp èstre estat subjectes del rei, e alara los ciutadans èran actors de la ciutat, contra-rotlaire d el’Estat dich legal novèl ; plan segur la discriminacion èra encara vigenta per las femnas… Res es perfeccion ambe fRANÇA, caldrà esperar 1945 !...

Lo dire sampitèrne de la nocion de «le peuple», entendut a cada moment dins los mèdias franceses, son la realitat del nacioanlisme d’expansion etnica parisenca, es de potinga politica que fan pauc a pauc creire que sèm una sola nacion (lenga e cultura) e donc destrusir lo sistèma plurilingüe de l’Estat francés. Lo modèl francés es la destruccion de la divertsitat dels emplecs lingüistics, a l’oposat dels sistèmas practicats per Provènça, Aquitània o Navarra.

La question de las «langues» dicha «régionales» es pas simplament una question d’ensenhament, donc es pas sonque los professors de Montpelhièr, comunistas, plan segur, qu’an lo dreit de poder pensar lo politic a prepaus de las lengas e d’una politica reala en l’Estat centralista francés o dins las regions. parlar de «langues régionales» es jà aver un punt de vista politic, l’ai jà tractat sul blòg aquel, mas sembla que los professors de lenga occitana aguèsse l’interdiccion de prepausar una vision politica diferenta de lo acceptat pel sistèma francés imposat en Occitània, per la fòrça armada o la fòrça dels pòstes dins lo sistèma administratiu francés.

Lo pòble dels Franceses es un pauc lo pòble catolic dins l’Estat de la tolerància pels Protestants e Jansenistas. «Se los Occitans podiá crevar per daissar la realitat francesa espelir dins la melhora republica del mond !» tot aniriá melhor; l’ai pas encara entendut, mas la precipitacion de mantunes per explicar a un ciutadan occitan dins un reünion publica –ciutadan qu’a gausat parlar- qu’es un francés, que o volguèsse o pas… sembla un nacionalisme per assimilacion forçada.

colors de l'arrogança nacionalista francesa 

Lo concepte francés de «Le Peuple» es lo cementeri per la nacion occitana. Cal votar per aiçò ?

1 comentari:

rapieta ha dit...

Adiu,

'ribe pas a trobar lu filmonet dau Melenchon-Tse-Toung (sus las lingas).
Un liam direct seriá lu benvengut, grandmarcè.

Sens iò comandar, de segur.

JPeire