Nos podèm questionar a mantunes endreits de la faiçon que lo club sarkozista practica la politica ambe d’emplec semantica d’acarament de las populacions, los unes contra los autres, que fosquèssen en fR-nça o en Occitània.
Avèm aital l’instrumùent màger d’aquesta instrumentalizacion, Le Figaro, proprietat del defuntat Marcel Dassault, e ara de Serge Dassault, tot dos militarista e afidat a l’UMP, RPR, UDR…
Nos podèm tanben questionar de l’intervencion del govèrn israelian dins l’afar de Tolosa en oblidar de parlar de las matanças musulmanas, e en faire aital plaser a los que díson qu’i a privilegiat de moment que son tocats, es justament lo devís de l’agressor… E benlè-u tanben la raiça de l’agression.
Vesèm aital la sorga del problèma, l’acarament de las civilizacions ; es una ideologia promòuguda pels conservadors de totas las pèls. Me sembla tanben qu’es estat objecte d’elògia dins la revisa occitana Lo Lugarn.
Aquela faiçon de foncionar, favoriza aital lo verbiatge del Front National coma zo podrà demostrar Libération ambe las intervencion politica l’ièr.
O cal remembrar, lo FN a sistematicament votat contra tota linha budgetària o mission en favor de l’occitan, estent dins lo camp de mantunes mùilitants-elegits de l’actual FdG.
Lo parcors de violéncia del nacionalisme francés, es un parcors de la mòrt, es aquel practicat a partir de l’inquisicion en Occitània contra los cataras o ‘bons cristians’, per bastir un Estat centralista francés, una dictatura d’una elita europèa… sanctificada pel papista o pel Vatican.
Lo terrorista aquel es pastat e enganat per la solucion republicana de la violéncia per bastir un projecte politic que li auriá agradat. Es lo contrari d’un sistèma politic occitan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada