Tot integrisme es dangierós

Anèm viure encara un còp, una presentacion de l’angelitat de la civilizacion francesa, que sa primièra arma serà l’eficacetat per arrestar un integrista politic d’oficina islamica, que sa facultat es enòrma per assimilar totas las comunautat de moment que fan allegéncia al sistèma nacionalista francés (jà entendèm Marine Le Pen, Guéant, Sarkozy, Chevènement).

Lo nacionalisme francés es republican, es un integrisme car los dos pilars son, un, lo silenci quora i a un problèma (l’excepcion, francesa es l’ignorança, o la fabricacion del silenci), e dos, la violéncia per n’acabar ambe la paraula diferenta, la paraula discordanta.

Aquel maitin nos baila l’informacion qu’un integrista es en via d’arrestacion; aital l’integrisme seriá sonque el.

La santetat politica seriá aital bailada sonque a los que fan l’arrestacion possibla, a los que son sus plaça per assegurar lo servici aprèpvenda politica, per los que se fan sants al mièg dels integrismes.

S’i a plan un pensada occitana, occitanista, es aquela qu’es la resulta de las repressions integristas francas puèi francesas en Occitània, alara que la civilizacion aviá trapat aquí, al país, un niu umanista agradiu e que portava una autra via per l’umanitat que la resolucion de las discrodanças politicas per las violéncias, pel papisme, per la tropas, per las inquisicions.

Pastat de l’Afganistan o del Paquistan, l’integrista arrestat a pensat anar ailà per aver los metòdes e las armas de la violéncia que suportava aquí, en decidar que la violéncia ne podiá fenir ambe una violéncia contrapausada. Las sapienças istoricas occitanas sobre las violéncias suportadas en Occitània per ‘bons cristians’ o catares, puèi pels protestants (e catolics), pels jansenistas en Occitània, son elements qu’an desapareguts de l’istòria de l’integrisme francés, de las escòlas e dels ensenhaments, perqué li, al nacionalisme francés, pausa un problèma sobre las paraulas d’illusion que pòrta e que fabrica una pensada de violéncia religiosa (contra l’umanitat) o violéncia politica (‘pur gaulois’) contra la diversitat ontologica e antropoligica de l’Estat actual francés, mas tanben d’un Estat que s’es jamai volgut reformar quora èra possible per evitar las sangnosas guèrras del Vietnam o d’Argèria, mai tanben de Madagascar o d’Africa colonialas.

Los protestants occitans son tanben estats integristas e sabèm que l’integrisme protestant o catolic salva pas lo pòble occitan de sa sobrevida ; lo pòble occitan sobreviu ambe sa lenga, perqué sa lenga pòrta sapienças collectivas e sabers conviure, e sabèm jà çò qu’un parlament pòt èstre per èstre democratic, l’avèm agut abans fR-nça ; se cal pausar la question, mas a París pas aquí, perqué a jamai foncionat a la santa capitala republicana francesa. La podèm pausar als ciutadans parisencs, e podèm pausar la question als partesans locals, perqué n’en vòlon pas de democracia en Occitània, de democràcia occitana ?

Una lenga es essenciala per la vida umana, pel biais de viure ensemble, mas l’orquestracion politica de la lenga francesa es arribada ambe la segonda partida dicha La Terror de la revolucion francesa, alara que fins ara èra puslèu la talvera de la vida politica. Uèi suportam un integrisme politic francés per aver creat un nacionalisme d’expansion sobre la basa lingüistica –lingüisticament dobtosa- de la lenga dicha de la nation, per èstre estat la lenga del rei, Vilers-Cotterêt !

Per imposar aquesta lenga, totes los mejans son estats bons, perqué l’armada aviá mestièr d’èstre compresa dins la lenga del rei ; mantunes an donar legitimar l’afar per la compreneson d elas leis, mas las leis se pòdon tradusir e los locutors pòdon tanben apréner a legir la lenga del rei. Lo sistèma a pas cambiat, perqué avèm vist que la departamentalizacion de Mayotte portava tanben lo netejament lingüistic coma una necessitat departamentalista. de facto la violéncia es estada e es una règla francesa de uèi.

Dins aquel sistèmla de violéncia republicana, institucionala, bonapartista, non podèm gaire s’estonar que un ciutadan que supòrta l’afar posquèsse aver enveja de prendre lo meteis mejan per donar leiçon al collectiu dich democratic que li imposa de cambiar sense contra partida identitara, sense èstre vivent dins lo collectiu. Mas lo problèma d’una religion que capita d’èstre uèi mai considerada, es de trapar una plaça dins los istorics de totes los gropes que an trapat una plaça al fial dels temps, longs sovent…

I alara doás solucions : – dintrar a part sancièr dins lo sistè_ma de pensada francesa (e se far mai integrista que los reis, Jean-Luc Mélenchon n’es un exemple), – o tombar dins las solucion que nos pòdon venir de l’exterior, mas es recuolar la resolucion del problèma, sobretot dins una societat conservatriça que vòl pas parlar del subjecte.

E la tresena via e la mai complicada, es la via de l’occitanisme, aquela que los ‘bons cristians’ aviá jà portada a l’umanitat, e que l’integrisme francés a volgut matat dins l’uòu; malastrosament a Tolosa, l’istòria d’Occitània es pas ensnehada, alara suportèm las incompeténcias parisencas que nos impausa sos prob;lèma e sa faiçon de crear problèma de societat, problèmas politics de tot escantilh.

Uèi Tolosa es en dòl, mas la Tolosa occitana non se pòt calara perqué avèm una autra via de prepausar que la violéncia francesa o dels integrismes per la gestion autonòma de París de la vida de cada jorn. Defendre la preséncia de l’occitan es simplament una faiçon de duèrbe un camin, e lo camin de la dignitat occitana serà long car es pas la violéncia dins los caps.

Perqué l’aficha aquesta es en occitan, perqué pensi que l’aver en francés es una autra violéncia, es lo modèl francés per Tolosa, son los problèmas que suportam, uèi.

L’aficha aquesta en francés es aver pas encara comprès que l’occitan  e sa revendicacion s’en va plan al delai de la lenga, es un biais de conviure dins juna societat que dèu tornar a las raiças istoricas del país tolzan, convivéncia e paratge.

La manifestacion del 31 de març es alara una clau de la presa de consciéncia qu’una autra via politica es possibla, non pas la toleréncia republicana francesa, la toleréncia laïca, nimai lo comunautarisme republican de l’UMP, ni l’intrumentalizacion socialistas de las «diversités», mas un sistèma de foncionament occitan, talament similar a çò que Catalonha acaba de fabricar, e prepausa al planèta, donc a Occitània.