arcuèlh

dijous, de març 22, 2012

L’urgéncia nacionalista de l’extrèma-dreita maurrassiana francesa

Ièr Minute explicava que caliá pas far de recuperacion ; 36 oras aprèp, avèm ‘saucisse pinard’ que nos explica que lo viure amassa fonciona pas ; logica non ?

extrèma-dreita francesa

Se passèt a 12h36 ! siá 45 minutas aprèp la mòrt de l’extremista ciutadan francés supausat de confession musulmana (es estat mantunes còps expulsat de la mosquèa).

Per l’apèro aprenèm que lo viure ensemble, o comviure èra acabat. Es una ataca contra una comunautat de ciutadans ? un netejament anonciat ?

Lo nacionalisme francés, quitament d’extrèma, pensa sonque en exclusion per bastir una societat. Pas nat questionament sobre la rersulta qu’es aquel extremista d’aver suportat las messorgas del nacionalisme francés, distilats dins las escòlas d’Estat o dicha republicana, res sul subjecte ; la question es : quí dins lo sistèma nacionalista gausarà se questionar sobre la non qualitat del sistèma que fabrica aqueles extremismes.

Digun a l’extrèma-dreita o dins la dreita dels amics de MAM, la basquesa, se pausa la question de las comparason de las accions de la polícia e de l’Estat regalian dins dos afar bravament diferent, mas que lo biais de reagir del sistèma es similar : – l’afar Tarnac e l’extrèma-esquèrra, e – l’afar Merah Mohametr e l’extremisme pseudo-religiós.

Lo lo problèma es pas lo «vivre ensemble», mas lo contengut del «viure francés en Occitània», poer totas las populacions e especialament las que son immigrada recenta o pas en tèrra occitana. La question l’an pausada los poders del Principat de Catalonha, e sembla que, malgrat una importança granda de la preséncia immigranta, la reaccion de la nacion catalana fosquèsse mens violenta que un arganhòl convençut que lo modèl francés de la violéncia es la solucion per son problèma de comunautat desprevilegiada pel sistèma.

La causida de l’extrèma-dreita, per mantunes extremistas dins las futuras eleccions, farà pas la solucion per las nacions de fR-nça, mas portarà encara e encara las dificultats de l’ignorança de l’autre e de las diferéncias e dels respectes del viure ensemble, lo biais de viure occitana en Occitània, per totas las populacions.

Alara podèm confirmar, que malgrat una administracion coloniala de granda dimension, repuiblicana e polciara francesa, per Occitània aquesta administracion d’Estat es mal adaptada al sistèma democratic que necessitèm en, Occitània, a la vida dels ciutadans en Occitània.

Alara, manifestarèm, non pas simplament per una lenga, mas per una societat exemplara e umanista, lo modèl qu’es jamai estat lo de París, nimùai de la segonda partida de la revolucion dichga francesa, mas puslèu los dels nòbles, joglars e trobadors de las sobeiranetats occitanas d’un còpa èra, ambe Parlament d’establiment de leis d’equitat, causa qu’avèm agut a cada endreit que damorava una lesca de çò fR-nça aviá pas destrusit..

Lo tèxte del comunicat a pas cap importança.