L’associacion serà una question pausada per las setmanas que venon ; mas qué i botarèm dedins ? E sobretot qué i botaràn los mèstres jacobins d’Occitània ? O puslèu qué i voldrà pas veire botar dedins ?
Car quora un debat es lançat pels Franceses, es sistematicament l’oblidança que se fa remarcar, un pauc coma l’òrdres de las lengas quora se fabrica una destripcion d’una pancarda dins La Dépêche dicha du Midi o dins Le Figaro; coma se fabrica una distribucion de trac amb ‘Valeurs Républicaines”, coma los Franceses normals en Occitània oblidaràn sistematicament l’occitan dins l’afichatge de las loras activitats, mas gaire sovent l’anglés, e quora son de cultura e lenga diferenta, fan participar lo francés e la lenga araba classica (unicament aquela del Al Còran), o en ebrèu, s’i bota jamai l’occitan coma s’èra lenga d’una comunautat que volèm pas veire tanpauc o que nos pausa las questions que volèm pas listar, etc.
Aquí cadunes dels mots emplegats aurà la seuna importança : – cal èstre dins lo debat, e pas simplament un decoracion de prefectura (coma lo debat sobred l’«Identité Nationale» engimbrada malament per l’administracion comendada per l’UMP), – son plan los jacobins que mánan lo territòri occitan car son els que fan o desfan los budgectes locals, e que nos prepausan una listas de candidats sortits de partits jacobins o pòst-centralistas, que i fan las leis, qu’i decidíscan las orientacions politicas, – las volontats dels jacobins e bonapartistas son sempre talament claras, que segur farèm la descripcion de non-contengut per determinar l’orientacion politica que nos serà impausada, mai o mens violentament.
Dins la lista de las questions, non podèm oblidar que lo sistèma de las familhas fonciona pus e malgrat las imposicion de la fe religiosa, podrèm listar las incapacitats del sistèma administratiu francés en Occitània e la qualitat del personal foncionarial francés en Occitània, mai tanben los actes politics imposats en Occitània, per exemple la causida de son administracion (de la polícia als rensenhaments generals, en passar per l’educacion e sas universitats), l’incapacitat de las premsa o mèdias locals de desvolopar una pensada ontologica a la vila de Tolosa, e donc una capacitat per la populacion de poder trapar luòc de debat que fosquèsse pas luòc esterils prepausats per un institucion francesa de la decentralizacion, podèm listar l’incapacitat d’aver una memòria istorica locala e donc de poder remembrar per exemple que Nicolas sarkozy èra vengut aquí a Tolosa explicar la «bona politica» per la securitat, e d’imposar lo personal (tot aiçò es oblidat), podrèm tanben non pas oblidar que lo debat se dèu debutar al moment que cal, e que sovent, per fòrabandir l’oblidança, debutar lo debat al puslèu, podèm tanben lista las ignoranças de las populacions, ignoranças instrumentalizada e trabalhada pel sistèma d’educacion, per la premsa e pels politics.
Uèi nos pausèm lo problèma coma mestrezar lo contengut sancièr del debat, mestreza aiçò es jà èstre segur que lo debat podrà donar las bonas responsas, e que lo politic podrà agir directament (se pòt, e aiçò dependrà de las institucions localas e las loras capacitats d’èstre actors politics normals, non pas coma lo projecte de Jeran-Luc Mélenchon pòrta).
Per la fotografia de la societat francesa, non podèm alara oblidar lo libre d’Alem Surre-Garcia sobre la «Théocratie Républicaine», lo real problèma francés, una religion d’Estat per non pas pausar las questions, totas las questions, per listar las seriosas de las pichonas a las mai bèlas.
Es clar qu’es mai complicat que de portar una lei suplementària dins un discors de campanha, que, quitament, sabèm pas coma serà mal aplicada pels sistèma francés en Occitània.
Uèi, los filmes de television son pus que la realitat francesa en Occitània : DESPERTÈM-NOS per debatre.
Uèi, arcuelhissèm de populacion de tot caire planetari, de quina manièra los elegits locals faràn una informacion sul passat d’Occitània (abans las loras arribadas), e per saber melhor sobre los indigènas (los Occitans !) e los lors saber-viures, saber conviure quora sabiam viure en libertat de las sotmissions parisencas ? e pas simplament ambe un papièr imprimit aital a la lèsta per un ofici de torisme, es causa que va mai al delai del torisme economic.
La convivència es lo debat, ambe totes los subjectes sobre la taula, totes.
Qui de las comunautats dicha d’immigracion vendràn manifestar per l’occitan lo 31 de març ? Vaquí una question qu’i donèm la responsa en listar las abséncias.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada