Islam e las lengas indigènas europèas

Dins l’Estat francés, que las minoritats religiosas an sempre causit la lenga del rei per non pas aver problèmas ambe lo poder central, tot regime comprès, l’arribada d’aiçò :

….es un eveniment, un eveniment qu’arriba del País Basco, encara.

Per aver un punt de vista sul tèma cal çaquelà installar la pensada sobre l’emplec del basco dins lo contèxte basco, mas pas sonque.

Al País Basco podèm notar l’abséncia del nacionalisme francés dins las expressions electoralas. Es aquel nacionalisme d’expansion que los Bascos an capitat de sortir del territòri lor, en Euskadi del nòrd ; per l’existéncia d’una botiga de l’extrèma-dreita, dels Identitaires, recentament arribats, podèm tanben pensar que la manifestacion enluminada contra aquesta botiga engatjada a l’expansion del nacionalisme parisenc.

Nos podèm alara questionar sobre las comunautats islamicas de Tolosa (en Occitània per extension) qu’emplegan sonque lo francés e qu’an pauc de conéissença sobre lo tèma dels extremistas catolics qu’an massacrats los ‘bons cristians’ o diches catars pels jutge reials e papistas, o dels autres extremismes religioses qu’an laurat Occitània de tot caire, e aiçò son realitats tanben a Perpinyà, o en Bretanha, Alsàcia, Savòia ; en Corsega la comunautat islamica es combatuda pels extremistas nacionalistas (que sabèm pas se son franceses o còrses, soi pas sul terrenh). Mas emplegar la lenga del país es una realitat per la comunautat islamica en Catalonha. Las realitats dels chaples religioses, sostenguts o pas per l’Estat reial franc, son relitats qu’an fabricat la lei sobre la laïcitat francesa, aquela que separa lo religiós del tèma legal dels parlamentaris. Es pas sonque causa francesa, es tanben la resulta de l’Istòria occitana, aquela qu’a suportat un fum de problèmas francs o d’instrumentalizacion politica franca endedins d’Occitània ; los ‘bons gaulois’ serián portaires de la civilizacion, edr! Es un brave pantais, son illusions republicanas escolasticas francesas, d’esquèrra o de dreita nacional-expansionistas francesas.

EUSKO ISLAMIAR KONTSEILUA

Per çò qu’es de l’emplec de la lenga locala, podèm pensar que la lenga maorí es la sola emplegada pels clergues musulmans de Mayotte. Nos podèm tanben questionar de l’emplec de las lengas creòlas per la Martinica, Goadelopa, La Réunion, pels clergues musulmans de cada territòris d’oltra-mar. Nos podèm questionar sobre l’emplec de las lengas multiplas en Guiana dicha francesa, per la comunautat de religion musulmana.

Mas la question se pausa tanben per la religion musulmana qu’emplega sonque una lenga teologica per poder aver lo Còran en man ; la critica lingüistica, los nòstres bons cristians occitans la donávan tanben als papistas, e imperialistas francs, per aver la Bíblia sonque en latin ; es per aiçò que ne faguèron una traduccion en lenga occitana (lenga dels Gascons d’Aquitània, sola normalizada per decision politica dins lo Ducat d’Aquitània), estent aital en avança suls tempses (Vatican II), avança de mantunes sègles… Que melhor qu’un pòble que pòt mesurar directament un tèxte, e sa valor sense intermediaris de totas menas ?

Quora auràn un Còran, Al Còran, en lengas localas ? Seriá benlèu important per rassegurar mai los pòbles europèus qu’an en memòria un integrisme papista que parlava sonque latin !

Quora aurèm una Tòra e un Al Còran en lenga occitana o basco ? Serà una marca clara d’integracion europèa de las comunautats musulmanas, benlèu la melhora marca puslèu que de pregar dins las carrièras (e se cal recordar que dins las Cevènas los protestants pregava luènh dels poders reials franceses e de los lors representants).

La traduccion es pas sonque una question de comunautarisme, es question de respecte de totes las pensadas religiosas, totas aquestas que son sul territòri europèu nòstre, e benlèu aital trobar finançament pròpri, independent, dins las regularitats legalas actualas, regularitats que son estadas pron bèlas per las autras religions, sense s’imposar sobre la via publica, dins las escòlas d’Estat o associativas, o privadas, ni dans las universitats, ni dins los luòcs publics en general (espitals, platjas, estacions logisticas, aeropòrts, etc.)

-°-