En retorn an poscut recebre un messatge adaptat, adaptat a l’actualitat e a l’urgéncia per servar una lenga menaçada, l’occitana, la lenga d’un país negat pel nacionalisme d’expansion republicana maurrassiana francesa :
Adiussiatz,
Ièu ai mestièr de saber una sola causa dels candidats nacionalistas² franceses :
DE QUINA MANIÈRA FARÀN VOTAR UNA LEI PER L'OCCITAN ?
HOW TO GET A LAW FOR THE OCCITAN LANGUAGE IN THE FRENCH ETNIC REPUBLIC ?
Quina son alara las pròvas d'una politica per l'occitan que fosquèsse pas una politica de distribucion de subvencions³, nimai limitada a l'ensenhament dins las escòlas del netejament etnic republican francés, las escòlas d'Estat.
Coralament,
PS¹ (especial per l’extrèma-dreita francesa) la question es pas : coma botar los franceses dehòra d’Occitània ? [ nota bene : L’extrèma-dreita me farà l’apologia de la guèrra d’Argèria, guèrra coloniala francesa, orquestrada per un govèrn de l’esquèrra e son parlament multicolorizat, e una elita francesa republicana avuglada pel concepte de l’egalitat tau un nivelament per la lenga unica francesa e sas ‘gloriosas’ pensadas. ]
PS², pels internautas que legiràn lo messatge aquel ; lo nacionalisme que parli es un nacionalisme d’expansion parisenca que fa la confusion entre nacion e ciutadanetat, entre l’antropologia e lo juridic. Es un nacionalisme d’expansion qu’a provat pendent 800 annadas un avuglament malastrosament exemplar per mantuners nacionalistas de tot caire.
PS³ distribucion de subvencions = politica de l’aver cultural, contra la politica de l’Èstre cultura, es de dire l’emplec de la lenga occitana e sa visibilitat reala, cada jorn e pertot, una règla, una nòrma, una lei. Es donc una regularitat (re)trobada alprèp de las institucions europèas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada