Tres militars de l’armada francesa en Occitània e puèi una fusilhada dabans una escòla, la nègra adicion non m’agrada. Se cal pas estonar que fRANÇA fabriquèsse aiçò.
Un mataire sembla animat de l’esperit ‘pur gaulois’ , aquel que fabrica l’òdi en Occitània.
Los dos paracadistas matats dabans una caissa bancària a Montalban, Mohamed Legouad e Adel Chennouf, e lo tresen daissat mòrt, Loïc Liber (mantunes jorns abans), un Goadelopean de Baissa Tèrra (dins lo còma), èran totes considerats pels Franceses coma la dicha «diversité», un concepte un pauc fosc mas tipicament francés ; èran çaquelà ciutadans franceses que vivián en Occitània, Montalban en tèrra carcinòla e protestanta.
Ambe la matança particulara de Tolosa, Imad Ibn Ziaten, mantunes jorns abans, avèm una question de pausar als nacional-expansionistas franceses : de qu’es aquesta civilizacion parisenca que fabrica aiçò ? La question se la podián pausar jà dissabte, al moment de la commemoracion de Montsegur ; e l’occitnaisme present zo faguèt sense relamanet comunicar dins la premsa o portar un elicòpter parisenc por afortir aiçò ; e justament la causa sembla escapar a la premsa que Montsegur fosquèsse l’illustracion de la civilizacion de la mòrt (las condamnacion d’uman pels sistèma ecclesial papista ajudat per las tropas francas), la mòrt qu’es devenguda la civilizacion francesa, aprèp la revolucion francesa e principalament la terror d’aquesta revolucion.
Uèi al maitin, avèm una confirmacion, una matança que tòca los Occitans de confesion josiva e ciutadans francés e israëlian de Tolosa, aital lo collègi josiu de Belmont es tocat ; es tocat mas tanben tòca l’èime de la civilizacion occitana, aquela qu’aurà, malgrat las pressions integristas e politica francesa, agut d’arcuelhir totas las religions sobre lo seu espaci politic (mai o mens pichon), mas respectat per l’ensemble de las populacions de lenga occitana.
Aqueste maitin, donc, Occitània es en dòl, per comptar los mòrts, mas tanben per regretar que la civilizacion francesa installat aital en Occitània fabriquèsse aquel tipe de falord, adeptes de la violéncia o de la matança d’autres òmes.
Avèm alara de regretar l’ideologia que pòrta aquelas matança, regretar una ideologia que fosquèsse acceptada dins un luòc dich ‘identitaire’ de la vila mondina, mai tanben a Baiona, Montpelhièr, Marselha, Niça, Bordèu. Quí a acceptat la dubertura d’establiments de fabricacion de l’òdi extremament nacionalista francés en Occitània ? Quí ? En Alemanha aqueste grope son interdich ; en Espanha son encara present gràcia al PP ; Quí vòl favorizar la violéncia sobre las tèrras occitanas, que, malgrat la violéncia militarista francesa, a sempre tengut lo pacifisme coima una clau de la convivéncia e del paratge per la civilizacion occitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada