Acabi de recebre aquel messatge de l’associacion «Réseau fluvial Toulousain», me sembla quicòm de pron utile de tradusir en occitan, tot en se pausar question sus l’idèa que l’Estat sezriá lo salvador del canal nòstre, fins ara s’en occupava gaire ! O cal plan dire èsra un servici d’Estat que s’autogovernava e que París i gaitava gaire… E los elegits locals s’en trufava belament. La santetat de l’Estat estauvi sovent als elegits de prendre los poders que cal, al moment que cal per desmarmalhar problèmas que l’Estat central sap fabricar en Occitània. Abans de legir aquò, cal plan dire que lo ‘Canal du Midi’ èra estat un projecte tecnocratic ancian, mas es estat pagat pels occitans, per pas brica una «òbra francesa» (lo concepte de francés exista sonque a partir de 1792), ni pel pagament de l’òbra (son las generalitats que l’an pagat), ni per sa basteson. podèm confirmar qu’es nascuda d’una decision politica del rei e sos amics tecnocratas del moment, mas que lo tot es estat fait localament, en Occitània. La principala necessitat de sa besteson èra per melhorat los transports dels blats de las proprietats reialas del còr del Lauragués. Es que las causas pòdon pas èstre regladas en crear un establiment public interregional ambe las tres regions occitanas d’Aquitània, e aprofieichar de la lei de decentralizacion per integrar l’avenidor juridic del ‘Canal del Midi’ dins aquel projecte de dignitat politica per Occitània, lo projecte de lei de decentralizacion. Son plan las regions qu’an encarga de melhorar las linhas de RFF, perqué pas del ‘Canal du Midi’ ?
Ara podètz legir lo document qu’acabi de recebre.
-°-
En 2013, lo “Canal du Midi” seriá financiat per fons d’Estat estrangièrs e atroçinats per aiçò far - se questiona l’associaicon tolzana.
Lo Fialat Fuvial Tolzan (e lo fialat fuvial del Miègjorn) salúdan la pugnacitat dels jornalistas de La Dépêche du Midi per l’interès sul devenir del “Canal del Midi” . Lo diluns 24 de decembre de 2012, l’edicion de Tolosa donava las informacions transmesas pel servici de comunicacion de la VNF (ndt: establiment public fins ara) sul programa de finançament de la replantacion dels platanas, de saber :
---l’interès dels fons de l’Estats de mantunes Estats e entrepresas pas gaire necessariament de l’Estat francés (lo comunicat parla de ‘française”)
--- Lo décopatge del Canal destinat a segmentar lo cors de l’aiga en tronçons que aital podrián èstre atribuats a mecènes
---Un novèl estudi es en developament per determinar la fòrma juridica que seriá en carga de recuèlhir e gerir los fons dels mecènes
Lo Fialat Tolzan se questiona sus aquestas 3 informacions e questiona lo govèrn (ndt francés), los Parlamentari (francés), los Conselhièrs regionals e departamentals, las collectivitats, los sindicats, los usancièrs e lo borron de monde que ne fan usança e amoroses del ‘Canal du Midi’.
L’article presenta l’interès de "fondacions d'Estat de mantunes estats aitanplan que d’entrepresas pas forçadament de l’Estat francés' (ndt : lo comunicat explica ‘française’) per finançar lo remplaçament dels platanas del ‘Canal del Midi’ pel biais del mecenat'”. aquò es un pauc gròs –e en clar lo mot es pichonet- aquel ‘pas necessariament francés” se fosquèsse apercebuts que lo ‘Canal du Midi’ seriá ‘un bon investiment en concepte d’imatge”.
Çaquelà, dempuèu un borron d’annadas, mantunas votzes ‘localas’ o tòrnan dire sus mantunas tonatitats. Clars aqueles son pas los professionals del transpòrt, plasencièrs, ciclotoristas, passejaires, restauradors, etc… mantunas votzes modèstas qu’an pas la poténcia de l’Estat e encara mens de las multinacionalas.
Aquesta informacion pòrta a pensar a un molton de questions qu’esperèm que los ‘decidaires’ –se ne damora dins lo maine- nos van portar una lutz particulara, per exemple …
--Nosautres volèm d’explics que se del Sud-Oèst o de la 4en poténcia mondiala, França, a mestièr per manténer una infra-estructura de transpòrt de la generositat del benvolents estrangièrs ? Nos podèm dobtar que los fons son pas grècs, una lista d’aquestes «país estrangièrs» devon èstre comunicada
- Se la “segmentacion” anonciada que seriá talhar dins la via d’aiga en tronçons atribuat als mecènes se dèu analisar coma una venda a la descopa d’aqueste emblematic saber-far “francés” (ndt las verguetas son de la traduccion)?
-- Perqué ? , per quí ? La segmentacion del Canal, i auriá un interès privat ? E que cada tronçon serà près en carga pels departaments o regions ?
E sobretot a partir de quin moment se decidarà de botar una fin a la governança de la via d’aiga ? Car, al plan juridic de gestion dels fons, existariá una diferéncia ambe l’«Associacion dels mecènes» creada pel precedent govèrn ? perqué ?, Quí decidarà ? quí contra-rotlarà ? VNF a pas encara encaissat la mendra moneda dels generoses benvolents, jà per doás estudis per saber quantes va poder recuelhir e coma se gerirà. Coma se la question aquesta dependiá pas d’una decision ministeriala fòra competéncia d’un gestionari.
V.N.F. serà a comptar del 1er de genièr de 2013, un Establiment Public Administratifu de l’Estat. Aquò baila en mai a VNF las capacitats renoveladas per valorizar eficaçament del maine public fluvial e que li es bailat e procurar aital de las novèlas resorgas per l’establiment.
Le Fialat Fluvial Tolzan (e lo Fialat Fluvial del Miègjorn) fan la prepausicion als parlamentaris de questionar lo ministre, de pensar a la creacion d’una comission d’enquèsta, als jornalistas dels mèdias presents de Seta a Bordèu, de contribuar al trabalh d’investigacions per l’avenidor fluvial d’aquel patrimòni mondial, als usancièrs e amoroses del Canal dels duás Mars de se mobilizar, en damorar dins un primièr temps atentiu de las evolucions aquestas.
E i a un(a) Capitani(a) sul la gabarra abans que aquela se transformèsse en galèra ……de Tolon ?
-°-
Aquel article fa una mescla de qualificatiu de francés que tòca a la paralisia de la pensada sul tèma ; cal çaquelà indicar ambe fòrça que la nocion o concepte de ‘francés’ existís sonque dempuèi 1792… e donc podèm considerar lo ‘Canal du Midi’ coma una òbra lengadociana e gascona, donc tot simplament occitana.
Coma un motlon de ciutadans d’Occitània, la confusion entre la ciutadanetat e la nacionalitat es ontologica a la seuna redaccion.
Una òbra magistrala per Occitània sembla encara un còp en viva de dangièr juridic, e donc cridar clarament a una presa de consciéncia de l’urgéncia de melhorar los poders regionals per salvar tot lo patrimòni regional, aquel que l’Estat francés sembla pus gaire potencialament capable de gerir, se es estat capable un jorn ?!?!
-°-
A prepaus de las aigas en Occitània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada