Qu’es aquò fRANÇA ?

Aquí auriái volgut escriure sobre un causa diferenta, mas me sembla interessant de veire de quina manièra lo personal de la dreita dicha francesa estima fRANÇA. Òm se podriá tanben pausar la question : es que aimar fRANÇA se dèu limitar a la possession de papièrs administratius gitat coma un plan mèdia contra lo poder republican causit per las eleccions ?

Sembla que Gérard Depardieu, aprèp aver fait suportat un poder de la dreita la pus estupida qu’aviam jamai agut, suportat a tota la populacion, nos explica que la causida d’aquel pòble (lo meteis) li es desagradiu ; alara coma los nòbles de Varennes s’es anat vuire a la pòrta d’Aquel Estat republican ; es que lo Gérard Depardieu sap çò qu’es la democracia ?

Es que lo partit UMP, sos amics, sap que li dona, ambe d’actitud aital, una imatge de partit antirepublican, un pauc coma Napoleon III, un còp èra, aquel que faguèt un còp d’Estat ? Justament d’aquel moment, la republica parlava occitan per combatre aquel tipe d’actitud dictatoriala ; aquò frenarà pas per los pòble occitan d’èstre enganat pauc aprèp per la meteissa republica que farà la confusion entre francizacion e alfabetizacion. La confusion es tanben la meteissa al nivèl fiscal per Gérard Depardieu –un òme qu’aurà plan emplegat las institucions del mercat-Estat-nacion per èstre plan a l’aise economicament e devenir –o poder devenir- ges solidari –sortir de l’Estat francés sanctificat per papièrs administratiu- ambe lo mercat que l’aurà ajudat a devenir ric.

Aquel Gérard Depardieu considèra donc que los impòsts son causas d’esquèrra e que quora son de dreita son suportables, sonque de dreita ! Cal remarcar çaquelà que la dreita coma l’esquèrra an emprigondit los deficits de l’Estat francés (de l’Estat centralista francés), tot en interdire a las regions de crear deficits pels foncionament (ambe l’eficacetat que sabèm, que podriá èstre melhora mas qu’a res de comparabla ambe l’ineficacetat de l’Estat centralista).

Alara l’important es gaire dins aiçò, es puslèu aquesta volontat mediatizanta de mandar los simbòls de l’existéncia de fRANÇA, papièrs administratius ; lo manda a la prefectorala ! (la carta de securitat sociala es una estructura qu’a res de veire amb la prefectorala – çò que pròva al mens de gérard Depardieu a mantunes problèma de coneisséncia de las institucions dichas francesas). E çaquelà caldrà aprendre al fugitiu republican Gérard Depardieu qu’el s’installarà çaquelà en Belgica de parlar francés ; se cal alara pausar la question : de qué farà quora la zòna serà de lenga neerlandesa coma dins las banlègas de Brussels ? La responsa la teni encara en cap : serà dins los que protestaràn contra los neerlandofònes sense conéisser l’istòria de l’acarament lingüistic fabricat pels Francofònes per non aver acceptat en 1954 lo bilingüisme sancièr en Belgica.

Ambe l’afar de Gérard Depardieu avèm aital al fotografia del nacionalisme francés, imposar una administracion e l’imposar als autres (ambe un aillusion democratica, illusion revendicada dins la fòto de campanha del Gérard Depardieu), en companhiá de la lenga supausada franca.

E coma l’indica clarament la mapa següenta fRANÇA es una invencion recenta, una installacion que podrà autanplan desaparéisser, que jà l’impèri Franc oblidada de parlar e administrar fRANÇA (perqué existava pas). E cal recordar que, per bastir la Neustria, aurà calgut una administracion lemosina per crear las estructuras que deviá ameritar, coma indicat sus la mapa aquesta en data del tractat d’Angèrs.

Vesèm aital que quora Gérard Depardieu serà mòrt, es segur que los païses desfisaclistas causits serà benlèu una autra estructura, e benlèu qu’i aurà una region d’Austrasia que capelarà tot e lo fisc tanben. E que la Confederacion Helvetica existarà pas….

Non podèm pensar lo ridicul de l’actitud del Gérard Depardieu, lo cinèma li a petat al cap e segur que dèu fautar d’un bon fiscalista ! Li podèm tanben conselhar d’èstre mens nacionalista francés de dreita, li farà de ben per sa sentat e pels neurònes !

Pel Gérard Depardieu cal explicar que las armas son vendudas majoritariament pels Estats imperialistas, Belgica compresa.