París ment(ís), París es franchimand !

Dins la categoria : París ment(ís), París es franchimand !

Podèm entendre los sords bruches de las causas non ditas, en escotar los mèdias franceses, e sobretot en comparar ambe la manifestacion del 11 de setembre 2012, manifestacion per l’independéncia del Principat de Catalonha (lo sud). L’AFP es, alara, un instrument de manipulacion d’una granda poténcia pels nacionalismes espanhòl e francés. Ne fasèm cada jorn la pròba sobre aquel blòg.

Los mèdias agropats al torn de l'AFP, France Inter o France Culture per exemple, fan un resson de la manifestacion espanhòla (parlan pas de nacionalisme espanhòl, que non!), en parlar de 'milièrs de manifestants a Madrid' (sense donar lo nombre, o l'eventuala polemica) ; se parla d'una manifestacion 'contra l'independéncia de Catalonha', çò qu’es vertat ; La diferéncia es que pels Espanhòls los mèdias franceses fan ges comentaris subre las chifras que pòdon èstre faus, nimai sul contengut extremista e nacional-expansionista de la manifestacion espanholista (contrariament als Catalans, que son tractat desbalançats, e sobretot maissant car independentista vist “la genta Espanha”) ; alara vaquí donc la realitat :

«Fracàs total. Ridícula manifestació per la “Unidad de España”.»

Aquela unitat d’Espanha sembla talament als tèmas franquistas… Mas cap jornalista francés ne farà la remarca, nimai l’AFP; es benlèu per ignorança istorica, l’excepcion francesa ? Alara cal legir la premsa en lenga catalana, que directament an vist passar lo milièr pichon de manifestants a Barcelona, totes venguts de l’extremisme pòst-franquista espanhòl (e benlèu tanben en carris directamnt de Castilha, quí sap vist que los jornalista de l’AFP fan jmai d’enquèsta, sonque per recuperar l’EFE en lenga franbcesa). Ara Mai per exemple, o Directe.cat, mais tanben Vilaweb. E sobre Diario.es aprenèm que la comunautat educativa non pòt èstre democratica…. Non pòdon èstre mai clar ! Quí ne parla dins los mèdias franceses ? E coma contramodèl francés (republican de l’ignorança) o espanhòl (franquista e pòst bonapartista), arriba aquel dins lo jornal ElPuntAVUI.

Sobre EuroNews que ne díson ? Podrètz cercar, las manifestacions son talament residualas, que RES ! ai près EuroNews perqué sabi que dempuèi Lyon fan un trabalh remirable d’informacion europèa.

Se cal pausar la question, encara un còp del potencial de nocivitat del sistèma mediatic parisenc.

La question es pausada sovent aquí, mas uèi podèm dire qu’arribèm ambe un associat de pès bèl, Martin Malvy pensa parier :

«Ai biscat quora ai entendut mantunas reaccions d’economistas, de comentadors parisencs, qu’an exprimit mantunes dobtes sobre las capacitats de las Regions per participar al pilotatge de la BPI, la Banque Publique d’Investissement.

Los comentadors, los ai entendut tanben ; ai jà mandat una letra qu’es damorada sense responsa, per un subjecte devath l’orizon sudista dels Parisencs.

Podèm alara apondre un fum de comentaris, a la seguida de Martin Malvy, e per un brave sosten public :

Podèm çaquelà explicar l’interès d’una banca regionala publica, pel cort tèrmi, mai tanben pel long tèrmi ; pel cort tèrmi, es ajudar las entrepresas a desvolopar projectes entreprenarials (que pòdon èstre a longs tèrmis), vist que los sistèmas bancaris del mercat-Estat-nacion francés fonciona pus dempuèi 1999, e encara mens en region occitana, per l’orizon sudista dels Parisencs ; lo segond pus es puslèu utile d’aver institucions que pòdon pel long tèrmi devenir partenari a un desvolopament de las accions regionalas, per exemple crear una television per Occitània, una television publica ; volèm una banca publica per Occitània, per desvolopar Occitània.

Espèri encara un comunitat de l’occitanisme politic sul tèma. Un grand bràvo a Martin Malvy de nos defendre fàcia als Parisencs.

Dins la meteissa dralha del sosten clar de Martin Malvy, ai remarcat las quatre paginas de la revista regionala sobre la lenga occitana ; son paginas pedagogicas que cal difusar al maxímum tot en regretar que la geografia lingüistica fosquèsse pas ensenhada a l’universitat. Èra un còp la geografia ensenhada per l’Éducation nationale.

Aquesta mapa explica plan que cal pas confondre l’occitan ambe lo lengadocian, ni lo nissart ambe lo provençal. Cal pas jogar als Parisencs per la promocion de l’occitan, e trabalhar las ignoranças e alara, al contrari, desvolopar una dignitat occitana.

-°-

Bernat Joan i Marí es lingüista, es el qu’a portat la valorizacion de l’occitan, ambe mantunes autres a Barcelona (EGT per exemple), valorizat per desvolopar la «lei de l’occitan, aranés en Aran».