Es un eveniment popular a Tolosa, lo SISQA ; sobre l’idèa de produsit de qualitat los dètz ans del SISQA èra a la fèsta tot en pensar estauviar l’argent public.
Aquò farà dètz annadas, èra l’afar de la «vache folle», lo SISQA se donava a la question, coma far per estauviar a la filiara las consequéncias de l’afar anglesa ? La responsa politica es estat : prepausatz una fièra ; pauc a pauc se son adaptat a la clientèla, e lo SISQA es devengut sense cap de dobte un moment fòrt per la produccion regionala de la region administrativa francesa de Miègdia-Pirinèus. Es donc tanben devengut un enjòc politic important.
Aquesta annadas lo SISQA convidava l’Aquitània, per assegurar la promocion del novèl labèl institucional regionalista ‘Sud-Ouest France’ ; cal preveire ambe aqueste labèl una collaboracion entre los dos Conselhs regionals de Tolosa e Bordèu ; las causas semblan debutar ambe lentor, e l’Aquitània dins la pensada d’Alain Rousset pensava anar mai aviat. Donc lo ‘Lògo"’ aital creat aquesta annada semblava pas pron botat en valor per Miègjorn-Pirinèus
Aquò se farà pauc a pauc, perqué ? Perqué sembla que lo lògo es ara en man de las administracions, que ne fan la directiva, a la lora mesura tolzana, lentament.
Es tanben lentament que l’occitan s’installa al SISQA ; i a –sembla- moments per explicar que cal anar pichon a pichon, mas tot aquò se debana darrièr, cal pas monstrar las causas talament claras, per contunhar d’amagar l’occitan ; per exemple, tota la signaletica del SISQA es estada renovela (per exemple per las personas cucas, bona causa) e l’occitan i es pas estat pensat ! Las personas cucas an mai agut de resson dins las aurelhas administrativas regionalistas que l’occitanista Guilhem Latrubesse, que fa çò que pòt pichon a pichon, ambe gaire d’ajuda de l’administracion cargada de l’occitan al Conselh Regional (es Oc-per-l’occitan qu’aurà fait la traduccion dels menuts prepausats en occitan).
Del dedins ai poscut provar qu’aquesta lentor es gaire compresa per mantunes/as actors/iças economics/icas de l’ensemble economic coërent e occitan qu’es Aquitània e Miègjorn-Pirinèus.
Aital a la question «es que lo ministre pòt comprendre qu’i aguèsse pas una ‘benvenguda en Miègjorn-Pirinèus’ a l’entrada del SISQA ?, lo director de l’IRQUALIM (organizador socioprofessional installat a Castanet-Tolzan) explica que : « lo ministre pòt pas comprendre, es de la Sarthe !» Sabi pas se l’administracion regionalista de Miègdia-Pirinèus a plan entendut lo ròtle de l’occitan ; soi pas segur que lo ligam clar entre occitan e qualitat fosquèsse plan entenduda per mantunes quadres de la regionalizacion «à la française» ; seriá segur melhor entenduda ambe lo ministre de l’agricultura, mas aquò èra cap possible d’o provar per una entrevista (que vos auriá prepausada), perqué lo monopòl de l’informacion ajuda pas a la melhora visibilitat dels mèdias occitans ( la radio del salon parla sonque francés).
I a una enquèsta lingüistica del quite CR de Miègdia-Pirinèus que sembla estada èstre legida per l’administracion del SISQA. E Alain Rousset sembla aver lo meteis avejaire sobre la manièra del tractament del lògo Sud-Ouest de France a prepaus d’aquela administracion de Miègdia-Pirinèus.
E clar, sembla que son lentasses de comprendre que l’occitan es un atot regional de Tolosa, mai tanben en China, al Japon, en Corèa o endacòm mai coma zo a poscut provar L’Occitane en Proivence ! Lo restaurant de Mostacha a jogat lo jòc que li es estat prepausat, solament a els ? Mostacha m’expliquèt que l’occitan es estraitament ligat a la qualitat, e sobretot al minjar occitan ; jamai digun es estat li propausar una demarcha per occitanizar los seus restaurants (!), fins ara ; perqué non n’aprofièichar per aver una lenga mai presenta ? La question la pausi aquí dempuèi un briu, mas Mostacha m’o diguèt dempuèi un sièti d’un professional important de la vila de Tolosa ; DE QUÉ ESPERAM PER PASSAR L’OCCITAN PRESENT A UN AUTRE NIVÈL QUE L’ASSOCIATIU, AL SISQA O PERTOT A TOLOSA ?
Pendent l’inauguracion ai viscut un moment surrealista ; una preséncia fòrta de professionals (majoritariament mascles e vestit de nègre institucional, malgrat totas las demandas de preséncia paritala !). Es alara clar la discutida èra entre los discorses oficials, corts, mas bravament pensats per donar la paraula al ‘companh politic’ d’a costat, e non pas la sala, que dela esperava de minjar, coma lo ministre conselhava d’o far (per evitar la discutida – i a jamai de debat aprèp los discorses, e çaquelà èra interessants e sobretot objecte de debat qu’auriá degut èstre desvolopat !).
Donc podèm listar mantunes subjectes tractats ; mas dedins i a la demanda clara e franca d’Alain Rousset per regionalizacion l’ensenhament agricòl, a l’imatge del sistèma professional de l’E.N., per exemple, o del TER, o dels bastiments dels licèus, e lo ministre a confirmat que el voliá damorar dins lo sistèma actral, jacobinisme clar. Es plan evident que un punt de concertacion serà possible, malgrat que fosquèsse de la meteissa color politica ! Es benlèu aiçò que lo ministre capita pas de comprendre, puslèu que l’emplec de l’occitan ! La causa es aital escricha coma un sentiment personal, mas confirmat al prèp de mantunes estancaires qu’ai agut de questionar aprèp la visita del ministre, una granda e longa visita.
Alara podètz fintar la fòto oficiala de presentacion de ‘Sud-Ouest de France’, dins aquela fòto i podrètz trapar tot çò qu’ai escrich abans, e benlèu mai que damora d’escriure (damori tranquile sul subjecte pel moment, o benlèu l’entendrètz sus Radiò Occitanià –fonetica ajudada per las estatgiàrias de jornalisme que son arribadas, arrogantas, ambe l’étiquett’ Radio Occitània mal prononciada sistematicament).
Per veire melhor lo lògo o marca comerciala per atacar lo mercat de China, la vaquí (la fòto es meuna) : Mas, çaquelà l’etiqueta ‘Sud-Ouest France’ amusa la cooperativa d’elevatge e venda dels conilhs occitans, Saveurs Occitanes, que d’aquel lògo lor far pensar qu’i a una fauta de pensada sobre lo contengut identitari dels produïts occitans. E ‘Saveurs occitanes’ m’expliquèt lo problèma de la carn biologica, certificada, que frena a la distribucion a Tolosa per la collectivitat, e aiçò es lo politic ecologista que n’es la rason (la crompa dels produïts collectius tolzans es estat pres en man politica ecologista, EELV, aqueles qu’an per l’occitan un mesprètz similar a mantunes socialistas o PRG o PdG locals, mas tanben de l’autre latz de fatràs politic tolzan). Es un fenomèn qu’ai poscut probar ambe mantunes professionals de l’endreit tolzan, que, els sense etiqueta, an assajat de préner en carga la localizacion dels produïts en Occitània. Lo sistèma politic tolzan es lentàs, e en Alain Rousset o sembla aver mesurat.
Fins finala, a despart del sistèma politica que gausa gaire avançar al ritme que lo sistèma economic o amerita, podèm dire que lo SISQA es una granda manifestacion, encontre regionalista e limitada ontologicament per la seuna administracion de damorar coma èra estat, tranquil, lentàs pausat ( es de conservatisme). Es çaquelà una granda manifestacion tolzana.
Anatz al SISQA, se lo politic tolzan es cuc, o prodrètz ajudar a melhor entendre Occitània.
-°-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada