Una novèla aprèp la declarament ONU, votada per la majoritat dels Estats membres, m’a questionat ; perqué ? non pas perqué Palestina amerita autanplan èstre un Estat independent que Mónegue o Luxemborg, veire Israël, mas perqué la responsa es estada de valorizar mùediaticament l’extension de l’urbanisme d’Israël, sul pic.
La fòto publicada per Le Devoir me sembla una fòto interessanta, non ? Una extension qu’auriá debutada lo lendeman d’una votacion, que la data podiá cambiar del jorn al lendeman, non pòt èstre comparada ambe l’extension urbanistica israëliana, urban contra lo campèstre. Me sembla qu’es aiçò qu’es questionat dins aquel conflicte.
E la question es alara puslèu la meteissa qu’avèm a Tolosa, ambe l’extension territoriala de las urbanitats (comèrci dins un primièr temps, e ara l’urbanisme de low còst o desfisalizable) ; mas de que servís aquel urbanisme ?
Majoritariament se lòtja las populacions tolzanas que se pòdon pus pagar un lotjament en centre ciutat ; se vint annadas enrèir, aquò èra la borgesiá que lotjava a l’exterior, ara l’afar es puslèu lo contrari, las classas (per emplegar la semantica marxista) sociala baissa ara son exilhadas a 20, 30 o quitament 40 km del centre de la ciutat mondina ; aital la vila de Montalban es devenguda una banlèga de Tolosa (malgrat que la consolessa màger non prenguèsse lo tren per arribar a Tolosa, es massivament que los tren entre Tolosa e Montalban son emplenats). Mas Montalban damora sense organizacion industriala per desvolopar la vila armoniosament, ambe lo mens de desplaçament potencial.
E Tolosa per aver de las fruchas e verduras es forçada d’importar de mai de 50 km las verduras e frucha de val de Garona o del Lauragués, e ne devèm pagar los transpòrts ; donc sovent lo còst de l’òbra agresta es mens importanta al Marròc,n e lo transpòrt tanben. Al meteis temps avèm una populaicon que sap pas la geografia de la region e que, donc, sap pas causir lo local, puslèu que lo mondial, l’occitan, puslèu que las consequéncias de las politicas agrestas europèas (Andalosia e Múrcia son devenguts los exportadors per las seunas produccions agrestas industrialas que fosquèsse biologicas o pesticidàrias, per Tolosa o Alemanha).
Se cal pausar mantunas questions sobre las ignoranças de las populacions tolzanas que sábon pus lo mitan que i vívon e las sasonalitats de las verduras e fruchas. 1 / qui las a ensenhada ? 2 / si i a pus de transmission dels sabers, perqué ? 3 / es que l’immigracion francesa en Occitània es la melhora ensenhada, per un bon arcuèlh tolzan, per saber las produccions localas occitanas ? 4 / quina politica publica podèm pensar que son mal faita per aver aquesta resulta negativa per Occitània ?
Perqué la politica de minja-tèrra sembla talament a la politica socialista (e a Tolosa los autres son pas estats melhor) a Naoned (Notre dame des Landes) que se cal francament pausar lo problèma d’aquesta politica que preferís destrusir que non pas bastir sus l’ecosistèma regional, es de dire far viure sus un territòri que la resorga es a costat de nosautres, de còps podèm pensar qu’èra devath nosauts e que los aujòls an bastit sobre ? L’abandon de la transmission dels sabers collectius, coma per exemple l’abandon dels sabers istorics (coma per exemple l’inquisicion contra los catars, a Tolosa es la reala politica d’anuèch per la municipalitat presenta), ajuda pas a esgotar a-n aquel terratremòl identitari prmanent, onda de populacions immigrantas que sábon pus res sus res !
La guèrra entre Israël (modèl francés sul tèma Ernest Renan e Maurice Barrès) contra una autra societat encara mai fosca mas agresta palestinana, me sembla l’efèit lo mai maissant que podèm notar anuèch, sobre las còstas de la Mar Nòstra ; mas podèm oblidar que sembla fòrça als agrandiments de Legavin, Murèth, Montalban, Verdun, Grenada, Balmars, Labèja, etc… per la banlèga tolzana.
-°-
Consequéncia de l’educacion francesa en Occitània, tot i es aquí :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada