Africa : las mapas lingüisticas amb consequéncias politicas francesas

Dins l’Estat francés fabricar de las mapas lingüisticas es una question renduda politica pel sistèma, perqué ? Perqué l’ignorança es l’excepcion francesa, cal daissar los pòbles de l’ignorança de las loras pròprias lengas per frenar la transmissions dels sabers (per exemple qu’èra ambe l’institucions mai democratic abans l’arribada dels Francs o abans l’imposicion republicana, en Occitània e quasiment pertot – o per imposar un mercat dels amics del poder central, del Rei o del President d’origina Neuilly/Seine) ; prepausar mapas lingüisticas es admetre qu’i a agut assimilacions de populacions que son pas francesas [la question de reparacion istorica es alara sobre la taula], car al meteis temps –e zo díson pas bric- es question d’etnisme lingüistic francés que s’amaga darrièr la lenga del rei en Villers-Cotterêt o darrièr las instruccions politicas de 1792 o darrièr las instruccion publica dels «gentes» usards de «servici public», autocertificat per la republica (lo supausat ‘poder al pòble’) per donar la «a gratís» l’ensenhament dels sabers «universlas» franceses ; los autres es una estupiditat de pensar que pòdon èstre universal ; sobre aquestas basas del ‘bon sens’ republican cal imposar lo francés pertot, per portar la sapiença e lo «gènius francés» pertot :«Vive la Francophonie» a Lemòtges o endacòm mai coma en Còsta-d’Ivòri.

Aital per exportar la francofonia, i a un sistèma pron emplegat per desvolopar los ensenhaments, es lo sistèma de punt obtengut per aver ensenhar sul planèta la «santa lenga republicana» ; lo professor de francés anirà sul calvari parisenc, o dins los Estats d’infuéncia francophonique, per poder tornar al país seu lo mai aviat possible, car las plaças son caras ; car i a pas sonque la literatura ambe la francofonia, i a tanben un sistèma administratiu que destrusís la diversitat lingüistica, car pels professors de francés sul planèta es pas question de saber la lenga locala abans d’i anar, devon practicar l’immersion lingüistica pels escolans, sistèma d’ensenhament qu’es fòrabandit a l’interior de l’Éducation nationale per l’ensenhament de las lengas dichas regionalas. L’immersion lingüistica es bon pel francés colonialista, pels futurs mercats de las exportacions francesas, mas pas bric per las nacions que «volèm assimilar» per lor ben (plan segur), aplicar l’etnisme d’expansion parisenca, la république française.

Donc quora se publica una mapa lingüistica dins un grand jornal de referéncia pel foncionaritat francés, legit per tota sa diplomacia, es un eveniment politic. La mapa presenta las zònas lingüisticas coma s’èran seguras, coma s’i aviá zòna clara, e pas zòna de particion, o d’escambis ; o quitament se las populacions non podián parlar tres o quatre lengas al meteis temps, a diferents moment de las loras vidas. La mapa lingüistica presentada es foncion d’una ideologia e benlèu tanben l’ideologia de la mapa es sortida de las enquèstas, enquèstas que fautávan de dubertura d’esperit al nivèl de las practicas lingüisticas, o simplament enquèstas orientada per aver la resulta qu’es desirada pel sistèma politic francés.

La guèrra entretenguda per saber se Niça parla un dialecte italian o occitan, o al meteis nivèl se Baiona parla basco o occitan de Gasconha, o se Bordèu èra de parlar occitan o peitavin ; es pensar que, sense regulacion, ambe lengas de meteissa dignitat politica, las populacions son pas capablas de las saber, se son adobadas sense lo poder francés, jamai en preséncia del poder francés, adobadas per la transmission intergeneracionala, se l’Éducation Nationale del Jules Ferry i bota pas lo seu gran de sal, una sal politica e expansionista plan segur, plan segur.

La Còsta-d’Ivòri es estada lo terrenh de «jòc» dels darrièrs eveniments de la françafrica ; quí zo podrà negar (mantunes libres l’explícan per aquestas passas, e aiçò malgrat los discorses de Nicolas Sarkozy). Pel moment, e ambe lo filtratge de l’informacion qu’es aquí (per mediocritat dels mèdias locals en Occitània, e l’impossibilitat ara de finançar enquèstas jornalisticas), o la manipulacion pels camps de dos costats en Africa quitament, podèm pas realament dire çò que s’es debanat alai. Mas la mapa lingüistica ajuda a pensar que s’i es passat quicòm en ligason ambe las presas de pausicions politicas francesas contra los poders en plaça ; e donc, que lo fenomèn de patz actuala durarà pas. Totas las rasons per explicar l’intervncion francesa del govèrn UMP, e alara la resisténcia a l’imperialisme francés, son bonas, quitament las lingüisticas, un extremisme.

Se cal recordar que lo concepte d’«ivoirité» es una invencion que sembla aver botat lo fuòc al sistèma ; imaginatz aquò sense besonh de cambiar de regimes politics, imaginatz aquò en 1787 quora tot l’Estat reial dels Francs parlava pas la lenga del rei, la lenga que tres annadas pus tard serà la lenga de la lei, lei que seriá estada faita per poder èstre coneguda de totes (las femnas avián dreit  la Guillotine, coma l’occitan Olympe de Gouges). Imaginatz la Glèisa catolica que s’encaborís de parlar latin dins los sermons, la lenga imposada pel libre de referéncia, contra las lengas localas fòrabandidas (en 1229 per la lenga del ‘bons cristians’ que criticava lo biais de transmetre las letras del libre dich sant).

E al meteis temps la situacion es pas similara, per Còsta-d’Ivòri, perqué las lengas en Africa son respectadas, mas dins qual nivèl d’assimilacion per imposar lo modèl francés son en Còsta-d’Ivòri ? Se pausa lo problèma de l’abséncia de politica lingüistica dins d’Estat que las riquèssas son panada per las oligarquias localas. La question africana se pausa del perqué lo francés lor servís de modèl per ensenhar dins las escòlas ailà ; se en Argèria faguèron la guèrra contra lo centralisme francés, aprèp 1962, es plan lo modèl centralista francés e arab qu’es estat imposat contra la lenga istorica e locala lo berbèr o amazigh. La lenga francesa a mantunas consequéncias en Africa, es tanben un poison que destrusís la diversitat lingüistica, coma l’anglés çaquelà mas ambe mens d’arrogança o de sapiença arroganta, e mens de rebat politic (encara qué). I a encara regentas qu’an fugit de la Còsta-d’Ivòri e que arribadas en Occitània –nosautres collaborèm tanben al sistèma francés, dedins coma defòra !-, e quora li explica lo problèma lingüistic en Còsta-d’ivòria respondiá : «e bè se parla francés ailà», coma s’èra natural ! La femna èra agenesa e gaire informat de l’occitan dins l oseu departament ; la practica lingüistica francesa de la tèrra cremada a consequéncia tanben dins lo sistèma de pensada del pòst-colonialisme francés e dins la faiçon que los professors van ensenhar lo francés sul planèta.

Donc la publicacion d’una mapa lingüistica dins un jornal bonapartista coma Le Monde, es un eveniment.

Malgrat tot, ai pas cap mejan de verificar la publicacion e sobre quina basa s’es faita la mapa ; los lingüistas son tanben gents de fabricacion de frontièras, de còps ont n’i a pas. La nocion de «frontières naturelles» es pas sonque una idèa de rius o montanhas per protegir lo reialme, es tanben una certana vision del particion de l’empèri de Karl Magnus qu’es considerat coma francés (Charlemagne- alara qu’es de Ais-La-Capèla en Germaniá, lo segond tròç de l’empèri de Karl Magnus). la manipulacion francesa es estada dinca explicar que lo Karl Magnus a imposat un tipe d’escòlas per fabricar una elita alfabetizada coma la IIIena republica zo faguèt «ambe generositat» (podèm pantaissar sobre la generositat de als ierarquia de l’armada francesa qu’aviá fins a-n aquel moment sordats que parlávan pas la lenga de l’elita ambe la sang blava, imperiala e puèi republicana.). Se Karl Magnus a vist la necessitat d’alfabitizar en latin, perqué en Occitània aiçò seriá pas tanben necessari, e dins totes los Estats pòstcolonials africans per las lengas localas ?

Mas virèm-nos sobre la manipulacion de las mapas per agradar a la pensada francesa, sobretot las mapas lingüisticas ; istoricament, la fabricacion de las mapas lingüisticas es estada delegada a un certan folclorisme, perqué ? Perqué lo francés oficial tal que se parla ara, existava pas ; alara una mapa lingüistica imposava de saber destriar quin tipe de francés caliá descriure, puèi tanben destriar lengas que son pas al modèl francés del rei, brica (breton, alsacian-alemand, neerlandés-flamand, lorrain-luxemborgés, francoprovençal-savisian, occitan, còrse, basco, catalan, per viure sonque los blancs del continent europèu).

Alara s’inventèt la nocion de nacionalitat (que mescla la ciutadanetat e la nacionalitat) sul modèl de l’«ivoirité» (plan segur qe l’apliquèt pas a totes en Argèria per exemple)… Tè i tornèm. La publicacion de la mapa es justament per explicar que lo modèl de l’ivoirité de l’ancian poder, aquel que los Franceses an fait fugir (paradòxa o simplament per interès partesan e economic), èra pas la realitat, una manipulacion ; mas quí a interès a la manipulacion ? Quí pòt dobtar d’aiçò sobre las «frontières naturelles» fabricadas pels colonialismes europèus en Africa, donc tanben en Còsta-d’Ivòri ? Quí ? Quí pòt dobtar que son pas bonas per las nacions divididas per un geografe europèu en man del colonialisme europèu ? Quí ?

La publicacion d’aquesta mapa es alara un eveniment politic ; quí saurà destriar lo fait e ne tirar consequéncias, sovent grèvas. La preséncia de fRANÇA en Africa es autanplan dangierós que fRANÇA en Occitània, nosautres zo podèm saber ambe mai de 800 annadas de colonialisme, Robert Lafont zo diguèt, qualifiquèt d’interior, mas lo colonialisme francés que fosquèsse d’oltra-mar o continental europèu, es un colonialisme extérieur sempre ! Occitània es dedins lo sistèma administratiu francés (juridic de la ciutadanetat), mas frena pas de dire qu’es una expression nacionala europèa qu’a pas una institucion politica per la representar de faiçon politica en fRANÇA o dins l’Union Europèa.

La mapa de Còsta-dIvòri es alara tanben un eveniment en Occitània ; s’espèra dins Le Monde una publicacion de las mapas lingüisticas de l’Estat continental francés, ambe la pauretat de las donadas plan segur. Pauretat de las donadas entretenguda.

_°_