La polemica de Nadal, las declaracions d’Estat a prepaus de las LGVs

Avèm a dos moments diferents e per dos personatges de l’Estat que son supausats èstre ministre d’Estat, avèm unas declaracions sobre las LGVs en Occitània, costat Atlantica e costat Miègterranèa. Georges Frêche e sa majoritat avián agut rason de finançar directament la LGV entre Nimes e Narbona !…

Es plan lo finançament que fautarà per bastir las linhas, costat Oèst Occitània, o costat Èst Occitània. Lo qualificatiu geografic d’Occitània vòl pas dire que los problèmas occitans son pas los meteisses, al delai de la geografia administrativa franchimanda. L’inter-regionalitat es jamai practicada per París, mas se vei en concret, ambe un uèlh qu’es pas provincialista dins las redaccions de Bordèu, Montpelhièr, Marselha, Niça o Tolosa.

E coma lo costat geografic es pas lo mesme, sembla que lo Partit Occitan aguèsse un punt de vista diferent : costat Provènça, aquí, costat Gasconha, aquí. Un punt de vista es clar vòlon un tren de granda vitessa mas sobre las linhas existentas, e l’associacion del Var per l’environament critica en francés (sonque) lo punt de vista de la vitessa sobre aquestas linhas de grandas vitessas, en explicar qu’es ni lo punt de vista d’EELV ni del Partit Occitan.

Mas uèi avèm la colèra del President del Conselh Regional de Mièdgia-Pirinèu :

Aquel punt de vista es pas encara comentat pel FdG, alara que la creacion de la linha es clarament per desvolopar los trens privats e l’oligopòl SNCF (servici d’Estat centralizat) en aumentar los nombres de fusèus de distribucion del ralh [zo faguèt per l’aiga e la recèrca dels sistèmas privats oligololistics]… S’espèra ambe curiositat lo comunicat del PdG, lo contra-comunicat contra l’oficiala associacion LGV del país tolzan e aquitan.

Avèm tanben aquí una fotografia en parallèl d’unes Estats, Espanha e fRANÇA qu’an pas cap paraula de cap a las autoritats localas ; lo blabla es sistematic e ténguer pas paraula un absolut. Nos podèm pausar la question se la responsa pòt pas èstre la meteissa, e prepausar al nivèl europèu d’aver una sola votz (una cooperativa d’autoritats lcoalas) per poder respondre a las necessitats de las populacions, que son pas las necessitats dels poders de París e Madrid.

Mas concretament e per veire mai luènh, o prigond dins lo problèma republican francés, es l’Estat que mana, e es l’Estat que decida e que delega los problèmas de finanças a las autoritats localas (lo bais es simple, mai es complicat de finançar melhor serà per negar lo peis, e al meteis temps, es el que prendrà l’argument de la dificultat de la sobrepausicion de las autoritats localas per establir una refòrma radicala) ; totparier daissa a la autoritats localas lo «dreit» de parlar ambe las populacions (lo prefecte jugant lo ròtle del faus jutge de patz, alara qu’es fins finala lo papagai de l’Estat), en establir un contraste clar entre los elegits (que decidíscan gaire per rason de fauta de poder del Conselh Regional) e los quadres de RFF (ajudat per l’Estat) que fan çò que vòlon e coma zo vòlon.

Avèm aquí un exemple tipic de centralisme antidemocratic republican francés, per fabricar un sistèma que favorizarà encara e encara lo sistèma en estèla parisenc, favorizat sempre dempuèi que la SNCF existís, alara que la creacion del mòde transpòrt aquel èra tanben una creacion plan mai estelat al entorn de totas las ciutats de las regions de fRANÇA que zo pensan los quadres de la RFF e la SNCF. Nos podèm questionar sobre las qualitat de la «Compagnie des Chemins de Fer du Midi» ; nos podèm clarament questionar sobre l’urgéncia de son retorn ambe una fòrma europèa que posquèsse agradar als elegits locals per contra-ròtlar clarament los investiments utiles pels ciutadans d’Occitània [e d’Euròpa, car fRANÇA se paga d’Euròpa per favorizar sonque París], e non pas lo plaser clientelista d’un ministre ailà o los dire d’una ministra ailà (sempre plan elonhat de las realitats del terrenh, coma a poscut l’indicar lo comunicat de premsa d’en Martin Malvy). E pel FdG non podèm oblidar que los «avantatges» pels obrièrs de la Compagnie du Midi èran superiors als «avantatges» dels obrièrs de las companhias equivalentas al nòrd, per fRANÇA ; alara caldrà benlèu adaptar lo discors ?

Remarcarèm alara que dins las criticas socialistas e PRG a prepaus de la gestion sarkozista de l’Estat i aguèsse pas lo biais de mesprezar los elegits locals, s’ajudant dels quadres de las entrepresas d’Estat que fabrícan un sistèma monopolistic de gestion de la logistica en fRANÇA al sol profièich parisenc [la critica sembla la donar lo FdG dins una votacion recenta, veire bilhet següent]. Soi segur que dins mantunes jorns, veirèm un quadre del midi avé accent de las companhiás francesas RFF e de la SNCF (en vestit tradicional de còrbs) nos explicar qu’es pas vertat ; es l’illustracion que los Occitans seràn bons relais de la sotmission al poder central e de sa faiçon de mesprezat las nacions occitana (aquí sul subjecte de la LGV o de l’emplec de la lenga occitana), basca o/e catalana, sempre e dempuèi sègles.

Georges Frêche aviá prest una decision de finançar sol dins son temps. A Montpelhièr las causas son alara claras, l’Estat finança pas res. Se pausa alara clarament lo ròtle que devon aver las autoritats localas per establir unas constitucions localas per Occitània, e crear una federacion ambe finanças claras, serà pas mai complicat que per l’Estat de negar lo peis… En Tunísia son los salafistas que los mènan en barcas, en fRANÇA es la tecnocracia del centrlaisme francés.

Per l’intoxicacion oficiala locala podèm legir La Dépêche du Midi sul subjecte. Aqui.fr es leugièrament – es un eufemisme- que la DamneD du Midi.